Isa Basset, la Rita i en Kubala

8.03.2018

Clara Rebollo elogia el treball d’Isa Basset il·lustrant conte infantil La Rita i en Kubala de Toni Coromina.

Conversa entre Isa Basset i alumnes de l’escola CEIP Centre, de Vic

Tu, Isa, quan vas començar a dibuixar?
Quan era com tu.
I què t’agrada pintar més?
Dones, quadres amb bon rotllo.

Escolto aquesta conversa tan senzilla i propera com transcendental entre l’artista Isa Basset i els alumnes de 5è de primària de l’escola CEIP Centre, de Vic, mentre són catapultats cap al seu futur tan llunyà com incert tot mirant, asseguts al terra, la petita exposició dels 12 dibuixos que il·lustren el conte infantil La Rita i en Kubala d’en Toni Coromina que acull l’Espai Cultural Canigó de la llibreria Muntanya de Llibres fins al proper 10 de març.

S’estaran interrogant sobre què fan ells ara, qui són? No ho sé, però com són sí que ho puc constatar, molt atents, molt educats. Però potser el que més em crida l’atenció, mentre compto mentalment quants són i quantes nacionalitats diferents sumen entre tots (segur que arriba a la desena i ells són poc més de vint), és la relació afectuosa amb les mestres, tan dolces, entusiasmades i emocionades que sembla que no pugui ser.

I és que quan ets al costat de l’Isa Basset se’t deu contagiar una mica la seva mirada vibrant, moderníssima per líquida i ancestral per fosca. I si hi vas ben predisposada, com aquestes mestres tan vocacionals, ets engolida per la potència d’un doll femení que et llença al fons del gorg més negre de l’estiu més càlid que puguis desitjar, com aquell de Viladrau que trobes més amunt de can Gat i l’Erola. Però no hi aneu que és perillós, si se t’empassa el xuclador que hi ha amagat, pots desaparèixer…

Viladrau, on va néixer l’Isa, un poble que ara reivindica orgullós les seves històries de bruixes, llavors es coneixia més per les seves personalitats masculines. Ella, l’Isa, ben segur va ser una privilegiada observadora d’un paisatge tant natural com literari, entre masies, xalets i fondes, algunes dissenyades o reformades amb aires d’arquitectures nòrdiques de la mà de Puig i Cadafalch. Podia sortir a passejar i pujar la muntanya d’ametistes metafòrica de Guerau de Liost, per baixar al jardí dels mil rosers de can Ganyota (sobrenom molt a l’estil d’en Coromina), evocat amb nostàlgia per Espriu, passant per les fonts on van beure Riba, Segarra o Manent, tot recorrent els camins que fressaven ara sants i soldats (francesos i vigatans), ara bandolers i poetes catalans.

Potser és per això que Isa Basset, testimoni i hereva de tanta intel·lectualitat, sap de l’autèntica saviesa que transcorre per les aigües fredíssimes que baixen del Montseny i valenta com deu ser ella, tria un altre camí i es llença a la recerca d’un estil propi, d’una feminitat que es reivindica sense complexos. La seva obra presenta i modela la realitat fins a transformar la nostra mirada, la nostra percepció gràcies a unes figures molt originals encara que ens acabin resultant ben familiars. Deu sonar estrany però els seus dibuixos de dones em retornen a la contundència dels boscos de la seva infància, on predomina la presència centenària dels arbres més voluptuosos i femenins que puguem imaginar. Són femenins com les dones que pinta. Ara sense arrels, etèries i volàtils, lleugeres i robustes, sensuals i independents, felices i castanyes.

Il·lustració d’Isa Basset

Però com és que ara surt la nena, la Rita, si ja ens havíem acostumat a la plenitud de les seves dones? I els explica, a la canalla, que la història d’aquest conte d’en Toni Coromina és com un altre conte. No és ben bé el príncep imaginat de la Rita, però sí que el cavaller Coromina aposta sense riscos però amb perseverança per una nova faceta de l’artista Isa Basset fins ara desconeguda. Amb La Rita i en Kubala l’artista s’obre al món de la il·lustració d’un llibre infantil que ens permet tancar un cercle sobre la vida dels seus personatges habituals, dotant-los d’una possible biografia ben màgica, si és que la Rita és la nena que podrien haver estat totes les dones que ha anat pintant al llarg de la seva carrera artística.

Quan tot va començar, ja fa tres dècades, ell li va proposar de fer aquestes il·lustracions, però ella va trobar que no en sabia prou de fer lloros. La publicació va haver d’esperar fins ara, segurament la història la deu haver reescrit cent vegades. Fins que l’Isa finalment ha pogut gaudir fent els dibuixos, tal com veuen els nens que se’ls miren divertits. El cas es que ha dibuixat no només el lloro, sinó tota la seva família.

El conte d’en Toni Coromina és més que un conte d’una nena acompanyada d’un lloro que decideix marxar per conèixer món. Si passéssim per Grècia, Aràbia, l’Índia, Xina, Estats Units, Mèxic, Guatemala, el Marroc i al final ens despertéssim com si es tractés d’un somni i prou, no tindria cap gràcia, cal seguir somiant… El conte conté tots els contes de viatges iniciàtics i de nenes valentes de la nostra infància fins a esdevenir la primera micronovel·la d’aventures que poden llegir ara els més menuts. I els adults gaudiran trobant la magistral confluència de dues grans tradicions, la del característic realisme màgic osonenc, de to sorneguer i irònic, amb la tradició de la literatura infantil fantàstica universal on la providència proveeix la nostra heroïna de tot el necessari per anar fent allò que li ve de gust. Tot un plaer pels nous lectors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. M’ha agradat llegir el joc de paraules de la Clara Rebollo per presentar els dibuixos de l’Isa. Personatges de la ficció o de la realitat. Qui ho sap? La Rita, l’Isa, en Kubala, en Toni, els nens, les nenes, les mestres, les bruixes, Puig i Cadafalch, Guerau de Liost, Espriu, Riba, Segarra, Manent, sants, soldats, francesos, vigatans, bandolers, cavaller, princep, poetes, catalans. Un conte il·lustrat imaginat, o no.