inFAUST, la recurrència del mite

30.10.2018

“La set només te l’apagarà l’aigua que brolla de dins teu”. Aquesta sentència, transparent com el preuat líquid orgànic, reiteradament repetida en l’obra teatral inFAUST del director Marc Chornet i la dramaturga Anna Maria Ricart que es presenta aquests dies al Teatre Akadèmia, és un toc d’alerta davant la pèrdua d’identitat a què ens aboca el desbocat avenç de la societat en què vivim. Perquè sadollar-nos en el miratge del paradís és un parany que ens mena a la deshumanització.

La companyia Projecte Ingenu presenta ‘inFAUST’ al Teatre Akadèmia. © David Ruano

Faust, el gran mite de l’impossible i de la insatisfacció constant, ha estat una figura literària cabdal dels darrers segles que testimonia la dificultat d’adaptació de l’home davant els processos accelerats del que anomenem progrés.

La figura de l’al·legòric Faust ha estat recurrent de la mà d’il·lustres exegetes. Christopher Marlowe se’n feia ressò del trencament de les certeses de l’època medieval adaptant la figura fàustica a un revolucionari del renaixement llançat a la carrera incerta i apassionat de trobar-se a si mateix a través del cosmos. Dos segles més tard, J. W. Goethe, en plena època romàntica, dibuixa un Faust que es ven al diable a canvi d’obtenir tots els seus desitjos en vida, una metàfora de la dificultat d’assimilar el naixement del capitalisme. I a mitjans del segle XX, Thomas Mann concedeix la creativitat artística il·limitada a canvi de renunciar, en mans mefistofèliques, de per vida a l’amor, una rendició paral·lela a la de la societat alemanya respecte del nacional socialisme.

Quin seria el Faust dels nostres dies? Quina és la representació més icònica que identifica el progrés? Sense cap mena de dubte internet n’és el paradigma. La temptació que és deriva dels seus beneficis suposa elevar-lo a categoria de mite i el desig de fer-ne un ús pèrfid, el mefistofèlic parany.

El Faust en mans de Goethe, el referent de la peça dramàtica que ara ens ocupa, és un personatge que serveix de mesura per prendre-li el pols a l’era en la qual estem immersos. Emmirallant-nos en ell podem analitzar el nostre present. Faust és un home apàtic, insatisfet i que no troba sentit a la vida però que de la mà de Mefistòfil entra en un món creat a partir dels seus insaciables desitjos. A quin preu…?

La companyia Projecte Ingenu presenta ‘inFAUST’ al Teatre Akadèmia. © David Ruano

Marc Chornet i Anna Maria Ricart, han posat en escena, amb llenguatge precís i molt mesurat, una actualització del clàssic amb la finalitat de dir-nos que, en certa manera, tots som Faust. Perquè cada cop més, a través de les xarxes, tenim a tocar amb immediatesa tots els nostres espontanis desitjos i impulsius capricis. A més, amb la il·lusió que aquell moment de màxima felicitat restarà encapsulat per sempre: un instant de fortuna eterna. Han convertit, per tant, el pèrfid Mefistòfil en l’ús i l’abús d’internet. Un món virtual al servei del protagonista, de nosaltres, inconscients de les conseqüències. La ratera on sadollar la nostra set de coneixement infinit que ens encarrila a l’aïllament i a l’alienació.

De forma molt suggeridora i amb una estètica visual i sonora impecable, Chornet i Ricart posen en contrast el món oníric, pautat per la música de fons de l’aigua, i el ‘real’ de plasmació cibernètica. El constant flirteig de Faust amb el seu particular Mefisto, el ball com a prolegomen de la consumació carnal del desig, l’escenificació del capitalisme més barroer, la banalització de la mort… són alguns dels elements que utilitzen en l’escenificació de la venda de l’ànima al diable i la consegüent pèrdua de personalitat. Un camí que ens mena de l’èxtasi a la depravació més abjecta, de l’orgasme a mendicar com un gos afamat.

Marc Chornet i Anna Maria Ricart, co-creadors de la productora Projecte Ingenu, no es posen per poc. Les darreres temporades, i amb molt d’èxit, han presentat celebrades d’icones com ara Hamlet, Romeo i Julieta i Yerma. Propostes arriscades que el públic ha valorat com a representacions magistrals per la seva joventut, energia i força expressiva.

La companyia Projecte Ingenu presenta ‘inFAUST’ al Teatre Akadèmia. © David Ruano

No us perdeu aquesta peça irrepetible: es pot veure al Teatre Akadèmia fins al 25 de novembre.