IBStage porta al Teatre Grec la millor dansa clàssica

5.09.2017

Barcelona ha tornat a acollir les gales d’IBStage, en aquesta ocasió i per primera vegada al Teatre Grec, que a banda de l’amfiteatre en si, ofereix un entorn molt agradable amb diferents ofertes gastronòmiques que entre l’arbreda i jardins aconsegueix el miratge de fer-nos oblidar que l’estiu s’acaba. Així, tota la gala va transcórrer amb el propi decorat de les pedres de l’espai il·luminades en diferents tons. Una sobrietat que connectava tant els mots clàssic i immortal. I és que no calia més perquè IBStage porta a l’escenari primeres figures d’arreu del món amb un centenar de joves promeses dels millors acadèmies.

Un moment de l’actuació de la gala d’IBStage al Teatre Grec.

És difícil resistir-se a l’ocasió de veure en directe a grans noms de l’escena del ballet clàssic mundial com Ksenia Ovsyianick de la Berlin Staatsoper o Brooklyn Mac de la Washington Ballet, Anastasia Limenko de la Stanislavsy Theatre de Moscou i Kimin Kim de la Mariinsky; Evgenia Obratzova i Semyon Chudin del Bolshoi Ballet, o Tiler Peck i Gonzalo García de la New YorK City Ballet.

Així vam tornar a comprovar com cada membre de l’IBStage 2017 porta una dimensió elevada, fresca i renovada, en què cada paper està interpretat per fomentar i fer brillar les potencialitats artístiques de cada integrant; la impremta d’esforç i sacrifici es difumina per un alè acollidor, i ple d’energia a l’escenari.

Un gran nombre de ballarins i ballarines van participar a la gala d’IBStage.

Citar, simplement, i sense destacar: la dolçor d’Alba Nadal en la representació de Flower Festival In Genzano, l’energia del pas à deux de Flames Of Paris on Igor Tsvirko amb els seus salts espectaculars d’ímpetu energètic, la precisió i bellesa de ball de Ksenia Ovsyanick, i l’actuació espectacular d’Anastasia Limenko i Kimin Kim. De fet, hauríem de nombrar a tots els ballarins de pas à deux que van ballar amb tota l’ànima sense que es notés el sacrifici i disciplina que hi ha a darrera.

Sense oblidar-nos dels alumnes de l’IBStage, que van oferir Sleeping Beauty, i que més que un contrast amb les primeres figures es podria parlar d’una evolució: els grans mostren als joves que aquí és on es pot arribar, i els joves contesten que si algú pot aconseguir-ho són ells, perquè hi posen tot l’esforç, talent i ganes.

Acabem amb un desig: que la dansa clàssica ocupi l’espai cultural que li correspon, tant de bo el Ballet de Catalunya a Terrassa tingui el suport que es mereix!

Un moment de l’actuació a a la gala de l’IBStage del Teatre Grec

 

Podeu trobar més informació d’IBStage en aquest enllaç.