Hi havia una vegada un faroner i un biòleg

23.03.2018

El Tantarantana està d’aniversari, i per a celebrar els seus 25 anys de vida ha encetat la quarta edició del Cicló, el programa de companyies independents en residència. La proposta que es pot veure aquests dies és L’Hora Blava, una inquietant història claustrofòbica sobre dos éssers que no són el que semblen. Fins al 8 d’abril a la sala del carrer de les Flors.

El Col·lectiu La Santa presenta ‘L’Hora Blava’ al Tantarantana. © Aitor Rodero

Hi havia una vegada un faroner que viva sol en una illa perduda, sense més companyia que el vent, el mar i les gavines. Cada dia, al capvespre, encenia el far, i cada dia, a la matinada, l’apagava. Era la seva feina i la complia amb pulcritud. Cada nit, també, després de netejar-se a la gatzoneta en un gibrell, engegava una atrotinada i malmesa ràdio i xiuxiuejava al buit la següent frase: “Des de la freqüència més remota, a qui vulgui escoltar-me”. Cada vegada, però, obtenia el silenci com a resposta. Fins que una nit de tempesta trucà a la porta un desconegut que buscava refugi. Era un biòleg que acabava de desembarcar a l’illa a fer un treball de camp, i cercava aixopluc i alguna cosa calenta per menjar.

Aquest conflicte que apunta maneres és l’arrencada de L’Hora Blava, la interessant proposta del Col·lectiu La Santa, escrita i dirigida per Laura Mihon. Setanta minuts de suspens (feia temps que no vèiem thrillers a escena!) on l’autora planteja si és legítim no prendre partit sobre allò que passa a la nostra societat i tancar els ulls a la injustícia. I si no ho fem, si els nostres actes tenen conseqüències. No és un espectacle de lladres i serenos, sinó de quelcom més profund i terriblement actual.

Adrià Olay i Pau Sastre encarnen el faroner i el biòleg. Una obra per a dos personatges sobre els quals pivota tota l’acció, i que amb mèrits propis fan que no decaigui en cap moment, tot el contrari: sembren la inquietud i el misteri a cada acotació, fins a un final que, per raons òbvies, no desvetllarem. El faroner és un home taciturn, solitari i desconfiat a qui l’arribada de l’intrús incomoda. Vol allunyar-se del món d’on procedeix i posar-hi distància, i el foraster li fa trontollar la placidesa de la quietud on està instal·lat –i la ceguesa– i rememorar l’univers que vol abandonar.

Imatge promocional de ‘L’Hora Blava’, del Col·lectiu La Santa. © Aitor Rodero

Totalment compenetrats, els dos intèrprets juguen al joc del gat i la rata. I l’espectador, acompanyat pel vent que bufa a l’exterior i la remor de les onades que esquitxen els vidres, queda clavat a la butaca tot intentant endevinar les intencions de l’un i l’estratègia de l’altre. Quina missió sospitosa s’oculta rere l’aparença d’estudiar unes plantes? Per què el faroner prefereix viure com un ermità i escapar-se dels congèneres quan tothom sap que l’ésser humà és gregari per naturalesa? Tal vegada s’ha colat una guineu en un galliner…

Daniel RuizKaka Gouvea, responsables de l’espai escènic, han creat el tercer intèrpret: el far. Un espai reduït, amb quatre elements bàsics mal comptats (una taula, una cadira, la ràdio, un parell de galledes, un banc, una pila de xarxes de pescar, uns taulons…), que ajuden a concebre l’aïllament i la solitud de l’indret. El disseny de llums (Laia García i Joan Rey) també contribueix a crear aquesta atmosfera closa que, com assegura un dels personatges, és l’única cosa que funciona dins del caos. “Aquí tot creix més fort i sa”, afegeix. Què passa, doncs, a l’exterior? Tampoc ho revelarem.

L’Hora Blava és el tercer espectacle que el Col·lectiu La Santa presenta dins d’El Cicló, i el setè de la companyia. Vam poder veure al mateix Tantarantana l’any passat Una casa a l’est (també escrit i dirigit per Mihon, i interpretada pels mateixos actors).
El Cicló és el cicle de companyies independents en residència, que el Tantarantana va crear per donar suport als col·lectius teatrals que treballen de forma independent i autogestionada. El teatre els dona totes les facilitats, a part d’ajuda econòmica, i les companyies han de desenvolupar i presentar un espectacle de nova creació. De moment, ja hi ha passat Obskené i El Martell i, després del Col·lectiu La Santa, hi aterraran la companyia Casa Real i El Eje.