Heràclit es fa budista

13.05.2018

El text central d’aquest llibre té unes escasses trenta-tres pàgines, però és una excel·lent introducció al pensament, la literatura i, també, a la història medieval del Japó en un període de canvis profunds a la societat nipona. El volum, a més dels Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chômei (Kamo, 1155 – H45ino, 1216) que ha publicat l’editorial Errata Naturae, inclou, en una acurada edició, un pròleg de Natsume Sôseki i un parell d’estudis a cura de Jacqueline Pigeot i Tamamura Kyo sobre l’autor, el context històric en què va viure, el paper del budisme, la poesia i la música. També és la demostració que, per bé que les preguntes que ens fem són les mateixes arreu i al llarg del temps, l’expressió formal dels continguts resulten ben diverses.

Gravat japonès “ukiyo-e”

Un exemple d’això el trobem a l’inici del text que arrenca amb un preàmbul de gran intensitat i bellesa formal. La primera frase d’aquest fragment recordarà d’esquitllentes la del pensador presocràtic Heràclit, però tot i que l’observació és la mateixa, el pensament vehicula objectius divergents. I, és clar, el moment històric en què es produeixen tampoc tenen res a veure. Si en el cas d’Heràclit era el misteri de la Natura, és a dir, l’admiració i el descobriment interrogatiu davant el món, en el cas de Chômei té a veure amb la precarietat i la fugacitat de la condició humana.

A partir del segon capítol fins al setè, Chômei es dedica a descriure la mena de situacions –desastres naturals, crisi alimentaria, decisions polítiques…– que fan, segons diu l’autor, «que la vida sigui difícil». I al final d’aquests capítols acaba per preguntar-se si, davant d’aquest estat de coses, és possible trobar un instant on el cos pugui reposar i el cor s’apaivagui. Però, tot això, per què ho explica? És una manera de justificar el seu allunyament i retir del món? Estem davant una fugida? En aquest punt sembla que els estudiosos no acaben de posar-se d’acord. D’altra banda, quina va  ser la seva experiència en el si de la societat? El seu pas per la cort imperial, malgrat comptar amb la protecció de l’emperador, no sembla pas que el satisfés –tot i tenir relació amb dues de les seves passions: la poesia i la música–. Com ell mateix explica, tampoc tenia família, ni dona, ni fills, ni guanys econòmics. Per tant, cap responsabilitat. Estem davant una mirada retrospectiva sobre la mateixa vida i en un moment de canvis trasbalsadors amb els quals podem suposar que no s’identificava. Què pretén Chômei fent-se ermità? Resposta: impregnat d’un fort pessimisme, governar el cor segons les ensenyances del budisme.

Hi ha un element important que Chômei fa servir constantment com a metàfora i que fa, com assenyala un dels estudiosos inclosos en el volum, que tota l’estructura de l’obra giri al seu voltant, a més de ser la més emprada al llarg del text en les seves múltiples variants i sinònims: l’habitatge. Però també la seva relació amb l’home. Quan descriu la cabana que s’ha construït i diu que és fàcil de desmuntar i emportar-se-la  d’un lloc a un altre –ell mateix canviava de casa força sovint–, ens està assenyalant una idea molt comuna de l’època que li va tocar viure: la transitorietat de l’home i els seus afanys. El que busca Chômei és una manera diferent de relacionar-se amb l’entorn, no que l’ignorem. I, si és per trobar el camí, no ens estarem equivocant amb les preguntes que ens fem.

Un altre aspecte rellevant i que en el seu retir agafa més volada és la poesia i la música. Aquesta activitat ha generat controvèrsia en relació al que és o deixa de ser un “retir”, convertir-se en ermità i fer vida religiosa. En aquest punt resulta interessant llegir l’assaig de Tamamura Kyo, perquè ajuda el lector occidental no familiaritzat amb el pensament oriental a no deixar-se enganyar per l’aparent senzillesa del text de Chômei.

En definitiva, estem davant un llibre que és tota una invitació a conèixer un autor i aprofundir en les complexitats d’una cultura allunyada de la nostra. En aquest sentit potser hauria estat interessant d’incloure en el volum alguna obra més de Chômei, fos una selecció de la seva obra poètica o l’assaig que va escriure sobre la poesia. Esperem tenir-ne l’ocasió en el futur.