Helga Simon. Un regle tort

Helga Simon i Molas (Sant Just Desvern, 1991) ha estat la guanyadora de la 53ena edició del Premi de Poesia Amadeu Oller, que cada any distingeix un autor jove. És graduada en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona, i actualment està fent la tesi doctoral al Campus Bellvitge de la mateixa universitat.

A la vora (Galerada) és un recull de 30 poemes contundents, de vers curs i precís, on no sobra ni falta res. On la paraula exacta, com remarca en el pròleg David Castillo, ens ofereix un retrat veraç.

Un poemari modern, autèntic, capaç de transmetre, que et fa reflexionar des del lirisme. Amb silencis, amb ritme, on la veu poètica camina pel món amb un punt de desencís. Amb ganes d’experimentar, amb la seguretat que si s’equivoca, si viu situacions doloroses, les podrà suportar i aprendre’n.

Helga diu que s’inspira en coses que veu, en la quotidianitat. Els poemes són ella i molta cosa més. D’aquesta observació constant neixen poemes que podrien semblar inconnexos però que jo els he trobat lligats per dos trets en comú: els límits i la gestió de l’error.

Dels límits que la vida ens imposa, dels límits obvis, dels límits que les situacions complexes ens ocasionen. Del límit de la vida, quan arribi l’àngel, la mort. De les ganes de viure intensament per superar aquests límits, expressat amb el carpe diem horacià, aprofita el dia, i el tempus fugit, locució llatina que significa el temps s’escapa, i que convida a no perdre’l. Dos tòpics literaris que utilitzats dins del seu vers ben tallat i modern prenen un significat actual. Que inciten el lector a viure amb fruïció. I tu què fas / que avui no balles?

I l’error, un regle tort que et fa de guia, l’error que podria ser un altre límit, una frustració, i posteriorment un càstig, però que en els poemes recollits a A la vora acosten el significat a la banda positiva, a la capacitat de millorar. Pensem que l’error és una possibilitat. Científicament és imprescindible per descartar, és una opció. Que sense, estàs sorda. Si acceptem l’error, si no ens aturem a comprar / pintura blanca, aquest ens és immensament útil per avançar. L’error motiva, l’error t’ajuda a triar. Helga Simon d’alguna manera ens diu que si acceptem “l’error” que ens acompanya i en lloc de posar-nos talons d’aquells ben alts / sobre els complexos, el que fem és intentar millorar?

Límit i error dits amb un vocabulari tèxtil barrejat amb un de científic, per crear imatges sovint emmarcades en la naturalesa com a símbol de qui és l’ésser humà. Límit i error en una poesia que busca la bellesa en un vers cantellut que fereix, commou, crema. En definitiva, sedueix.

Límit i error que se superen acceptant l’herència del que som, el que ens uneix, el que ens cus.

Tinc ganes de mossegar l’hivern
de les taronges sucoses,
i endur-me’n el fred
atrapat a les costures.