‘Heidi, Lenin i altres amics’ de Joanjo Garcia

20.11.2018

Joanjo Garcia és un professor i escriptor valencià que ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i ha guanyat diversos guardons. Amb Heidi, Lenin i altres amics ha guanyat el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa.

Joanjo Garcia | Foto: Griselda Oliver

La primera impressió quan agafes el llibre i llegeixes el títol, Heidi, Lenin i altres amics, és la de no saber què esperar quan comencis a llegir, la de no saber per quin gènere es mourà i quin argument se’ns presentarà. Tots aquest primers sentiments canvien de sobte un cop comences a llegir la primera pàgina i vas avançant en la història: a cada pàgina i a cada capítol que acabes, no pots esperar a continuar llegint i no pots parar ni en un moment perquè necessites omplir tots els buits que la narració va deixant.

La novel·la gira al voltant de la seva ciutat, València, on hi ha una sèrie de crims, d’una noia amb un passat dur, que inclou la mort de la mare i el pare, i d’un germà, David, que està constantment en lluita amb si mateix. A partir d’aquests fils argumentals s’aniran desenvolupant el misteri, les preguntes i les intrigues.

Quant a l’aspecte formal, Joanjo Garcia escull una forma peculiar de narrar la història, que pot semblar estranya en un primer moment, però que resulta útil per entendre la situació actual dels personatges i les seves accions. Deu dels onze capítols porten els paràgrafs numerats amb la finalitat d’endreçar els salts del present al passat dels protagonistes.

Tot comença amb un crim i és que el fil argumental principal es basa en la progressiva aparició de maletes amb diferents animals morts. Aquests esdeveniments deixen, des d’un principi, la pregunta oberta de qui és l’assassí i els lectors assumeixen que trobaran una resposta clara al final, però es troben amb un final que revela una cosa que no s’espera i que aporta molta originalitat a l’obra. I és que mentre sembla que els crims siguin l’eix central de la novel·la, la història realment es centra en el secret del pare, que apareix mencionat en varies ocasions, però que sembla que no tingui tanta importància ja que només sabem que és una cosa que la protagonista coneix.

Un dels elements més importants són les mentides que estan presents al llarg de tota la història i que caracteritzen els protagonistes. Els flashbacks serveixen per explicar l’origen d’aquest hàbit: a través de la figura del pare, tots dos fills han après que, en molts casos, mentir és millor que dir la veritat. Això també reforça el sentiment de dubte i intriga cap la narradora protagonista ja que el lector no sap si pot confiar en algú que basa la seva vida en mentides.

Mentre el lector intenta resoldre el misteri, diverses escenes destacades ajuden també a reflexionar sobre la societat i la ciutat. Els diferents solars on apareixen les maletes amb animals apunten cap a un abandonament de la ciutat. Els diferents moments de la infantesa i la joventut de la protagonista mostren la crueltat de nens i adolescents cap a una noia que sembla no encaixar ens els estereotips socials. Majordom, el sobrenom de l’assassí porta a una comparació de les novel·les d’intriga del segle passat amb la societat actual i les diferències entre classes socials.

Una novel·la intrigant, emocionant i original que aconsegueix de manera excel·lent atraure els lectors pels misteris de l’argument i la desconfiança de la narradora, i alhora porta a reflexionar sobre temes importants en la societat actual.