#HabemusBlai

29.12.2014

Ara que fa 17 anys que el poeta Blai Bonet ens va deixar, podem trobar a les llibreries la seva poesia completa -de la mà d’Edicions del 1984- i els dietaris que publica El Gall Editor.

«…la personalitat d’un home consisteix en l’època en què aquest vol viure… En el fons més clar, això és la cultura.»

Blai Bonet, La motivació i el film

Aquest vint-i-u de desembre, el dia més curt de l’any, inici de l’hivern, fa disset anys que Blai Bonet morí. Dels grans escriptors en podem perdre l’alè, però en perviuen les paraules, la lletra. Enguany, si fa no fa, amb diferents projectes oberts, s’ha minimitzat un poc el greuge que fa anys que arrossega. Com podem explicar a l’estranger que l’autor és un dels més genials de la literatura catalana, citat a tots els cànons, però poc llegit i editat? De mica en mica això s’està corregint.

Blai Bonet signant exemplars de 'Setmana Santa'

Blai Bonet signant exemplars de ‘Setmana Santa’

Fa alguns mesos el Gall Editor tornà a posar en circulació Els ulls i La mirada, dos textos expansius, exagerats, descomunals… del poeta santanyiner Blai Bonet (1926-1997). Era una reivindicació històrica. Aquests dos primers diaris han sortit ara en un sol volum —la primera edició fou el 1973 i el 1975 respectivament—. Un extens text introductori de Margalida Pons El misteri és el visible: una poètica del fragment ens advertia de la necessitat de reeditar els quatre diaris i el text de La vida i els meus instants en un sol volum. Cal veure conjuntament tot el material autobiogràfic tot i que també «Blai Bonet és un autor que diu, però que també, amb la mateixa intensitat, es desdiu. Gosem llegir-lo sencer. Ho pot resistir […] La seva aspiració manifesta és construir una mirada completa, capaç de percebre la totalitat del jo que la genera, però també d’assumir-ne la radical incoherència». Per això, en aquella magnífica introducció, Margalida Pons parlava de tots quatre dietaris encara que el primer volum reeditat només en foren inclosos els dos primers.

Ara sí, es presenten els dos diaris que restaven a l’espera d’una reedició. Es completa l’obra dietarística amb La motivació i el film, Pere Pau —publicats també amb una diferència de dos anys entre ells, el 1990 i el 1992— i el text autobiogràfic La vida i els meus instants —publicat el 1986 per l’ajuntament del seu poble, Santanyí, amb motiu de posar el seu nom a l’escola pública.

El fet d’ajuntar tota l’obra dietarística d’un autor el mateix temps que s’aboca al carrer el volum de Poesia completa (Edicions de 1984) converteix involuntàriament aquest final del 2014 en l’any Blai Bonet. També Lleonard Muntaner publicà a final del 2013 la traducció al castellà de l’obra de l’única obra de teatre Parasceve. Tot plegat precedeix un 2015 emblaiat. Les seves reflexions, vida, filosofia, narrativa, etc., es pot contrastar ara amb l’edició crítica de la poesia que han preparat minuciosament dos grans homes del país: Nicolau Dols i Gabriel S. T. Sampol. També s’acompanya d’un bellíssim text de Margalida Pons.

Durant els pròxims mesos Edicions Poncianes traurà a la seva famosa col·lecció de pòsters “Bèsties” una fotografia de Blai Bonet realitzada per Catany i una selecció de la seva poesia més salvatge.

Els Diaris (El Gall Editor) ens acosten el Blai més personal, íntim, l’ànima de l’art: “Si es mira bé, si es mira bé…, en l’Art, el que hi ha en el fons i el que hi ha en la visualitat, és que, en l’obra d’Art completa, no es tracta d’aconseguir la perfecció de la Matèria, sinó la perfecció de l’ànima…”

Blai Bonet.

Blai Bonet.

L’aplec dels tres textos biogràfics i narratius, s’enganxen perfectament en forma de collage. És una tècnica ja utilitzada per l’autor en altres obres, com en Míster Evasió (1969) per descriure Barcelona i a Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria (1972) per encamellar les diferents històries paral·leles. Així Blai Bonet ens pot parlar de la seva realitat més immediata alhora que fa un exercici metaliterari o assaig filosòfic i teològic. Aquests Diaris són potser els textos més complets i multidisciplinar que s’han publicat en literatura catalana. No hi ha complex de cap tipus ni, a simple vista, una estructura real, però la fluïdesa combinada amb el “carnet” de geni, fan possible aquest text que agrada a adeptes i a profans.

No s’arrufa a l’hora de parlar de personatges destacats amb una confiança casual i molt ben trobada:

«A mi, Freud no em va conèixer. Els clients de Freud no eren jo. Jo, a més, no sóc un client ni un pacient. El que passa a un home passa a un home. Jo sóc també l’home. Client, pacient, esquizofrènic, són paraules de vostè, un home que diu les paraules que li dicta Freud. Gosaria assegurar que Freud no el posseeix? Gosaria assegurar que no el posseeixen Freud i tot d’éssers més, més reals en la seva vida que vostè mateix?»

I parla del Gabriel Ferrater femeller, i de la garreperia de Salvador Dalí —el senyor Vadoret a Cadaqués—, de les pel·lícules de Woody Allen, de Sòfocles i Eurípides, Moisès, Joan Vinyoli, Ionesco, Picasso, Berger, Renoir, Debussy, molt de Pier Paolo Pasolini…

Els temes més delicats també hi són presents, tractats en present, i s’adreça, per exemple al president Richard Nixon en primera persona parlant de la guerra del Vietnam:

«Senyor Richard, després, d’aquí a unes ratlles, li parlaré dels vailets vietnamites, que, després d’haver venut heroïna, cocaïna, a tota una generació de soldats nord-americans, es prostituïen amb ells, sobretot els al·lots, perquè els xavals del Vietman només podien fer la guerra així. La van guanyar així, ells…»

Evidentment no hi falta gens la seva literatura senzilla, sorprenent i imaginativa. Aquests dies els lectors no podien estar-se de publicar frases de Blai Bonet a les xarxes socials. La lectora Eva Cerdà, per exemple, publicà aquestes línies:

“L’art no ha de fer olor d’època; l’art ha de fer olor de temps;”

“—Tu sempre vas amb el primer que trobes?

—No. Amb el primer que em fa cara d’amic, sí.”

“La platja era color d’ossos de sèpia”.

“Si es mira bé, si es mira bé…, en l’Art, el que hi ha en el fons i el que hi ha en la visualitat, és que, en l’obra d’Art completa, no es tracta d’aconseguir la perfecció de la Matèria, sinó la perfecció de l’ànima…”

Amb els Diaris i la Poesia Completa a l’abast de tothom, revisats i amb ganes de ser llegits, no hi ha cap excusa per no gaudir d’un autor i una obra transcendent i vitenca.

Etiquetes: