George Orwell a Girona

27.08.2016

Dins de la programació del FITAG 2016, el passat divendres 26 d’agost la companyia ucraïnesa Splash-Drama School va desplegar tot el seu talent per extasiar Girona. El grup de Kiev va actuar a l’escenari del Pati de la Casa de la Cultura, on va oferir un espectacle de gestos i llenguatge corporal sense precedents.

© Carles Palacio

© Carles Palacio

1984 és una de les novel·les més apassionants i profètiques de la història. Si la seva adaptació al teatre suposa un autèntic repte, parlar d’espectacle visual pot semblar una decisió suïcida. L’estudi Splash-Drama d’Ucraïna va atrevir-se amb una representació excepcional, amb una posada en escena senzilla alhora que profunda i una interpretació magistral.

No només els espectadors observaven. Sota l’atenta mirada del Gran Germà, Winston i la resta de ciutadans d’Oceania dansaven i s’expressaven únicament amb moviment i uns marcs de fusta. Un moviment a estones relaxat, alienat, mecànic i robòtic; o en canvi espasmes accelerats, desesperats, enamorats, instintius o convulsius. Amb només la gesticulació i el domini locomotor, es transmetia a la perfecció el realisme ofensiu, el buit existencial i un nihilisme orwellià. Impecable.

Els joves actors i actrius de l’escola de teatre Splash van reproduir l’argument del llibre amb una minuciositat suprema, tot aprofitant l’avinentesa per introduir un missatge crític contra la societat moderna i l’obsessió per la tecnologia de l’home contemporani. Divendres, a Girona, els gestos van suplir la Novaparla distòpica.

© Carles Palacio

© Carles Palacio

La banda sonora, variada i preciosa, va decantar-se a favor del context narratiu. A mesura que els actes se succeïen, la música mudava simultàniament: passava de sonar un tecno carregós i pessimista a una emotiva peça per a piano. L’atmosfera generada recordava vagament a escenes del film Blade Runner, o a altres pel·lícules de ciència-ficció futurista.

Els espectadors, amb la seva atenció, semblaven ser partíceps d’aquell horror. El Gran Germà escopia el fum del cigarro que un esclau li encenia. En el corol·lari es va concentrar tota la màgia de l’expressió corporal. Els actors van accedir a l’orgasme interpretatiu. Veneració al líder. S’apaguen els focus. Obscuritat. I ovació general.