Gerbrand Bakker. Tot esperant la reina

7.04.2019

Gerbrand Bakker, guanyador de nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi Llibreter i el Premi Impac, juntament amb l’editorial Raig Verd i la traducció del neerlandès de Maria Rosich, ens ha presentat aquest 2019 la seva quarta i última novel·la titulada Juny, on explora i relata el tema del dolor en una comunitat.

Gerbrand Bakker | © Pere Virgili

Som a l’any 1969, el 17 de juny per ser exactes, i tot el poble està emocionat i expectant per la visita de la reina, una celebració que de ben segur serà inoblidable; tots els detalls estan preparats, els nens i nenes van de vint-i-un botons i els adults del poble resten nerviosos i excitats. Amb tot, aquest mateix dia es veurà marcat per un esdeveniment esfereïdor que deixarà trasbalsats a tots els personatges: la mort de la petita Hanne Kaan.

A Juny, Bakker explora temes com el dol, el dolor, la tristesa, l’enuig… temes complexos que l’autor aborda amb senzillesa i sense sentimentalismes. La vida és dura, les desgràcies ocorren, però el temps passa i la vida segueix. Fuig de qualsevol drama, i tot, fins i tot el tràgic accident de la Hanne, és relatat amb calma i assossegament.

El relat és explicat a través de diferents personatges, i mica en mica ens anem formant una imatge de l’entramat a través de les seves vivències i records, combinant, d’aquesta manera, el passat i el present.

Juny comença i acaba amb la veu de la reina durant la seva visita per l’àrea, fet que recalca el que deia amb anterioritat sobre la fugacitat de la vida i la duresa dels esdeveniments. Bakker també retrata la complicada situació familiar dels Kaan, afectats per l’accident mortal de la Hanne. Els tres germans de la Hanne, ara ja adults, han estat marcats per la mort de la seva germana petita, i d’alguna manera, sembla que el fracàs els persegueix.

El to de Bakker és simple i directe, i la seva atenció als detalls és remarcable: tot està lligat i tot s’explica per alguna raó. No us espereu grans proeses ni rocambolesques aventures; precisament, l’essència d’aquesta novel·la rau en la trivialitat dels fets. En aquest sentit em recorda, en certa manera, a l’escriptor americà Kent Haruf, que amb el seu estil prosaic minimalista exalta la bellesa de les petites gestes, de la quotidianitat. Tanmateix, si les novel·les de Haruf et captiven de bones a primeres, Juny és una novel·la amb un ritme narratiu, en general, lent, i si bé hi ha certs moments d’intriga, moments que t’inviten a continuar, aquests acaben en un no-res.