Georges Saunders. Secessiolàndia pel pedregar

Allò que fa que el primer llibre de Saunders sobresurti per damunt la ronya és que els seus personatges es desenvolupen de manera brillant en escenaris absolutament borrosos.

La literatura és un món de sorpreses. Per això ens agrada, és la droga més apreciada pel cervell, és l’estimulant més recomanable que t’obre portes inimaginables i et descobreix universos desconeguts. El lector es converteix en un explorador espontani que amb les seves eines i bagatges interpreta tot allò que li expliquen. Saunders ens explica coses a cau d’orella, mentre ara te la llepa o t’hi clava mossegada. De cop t’afalaga i de sobte et fot un cop de genoll al ventre que et deixa a terra a tres potes, de genolls, aguantant el teu cos amb una mà i palpant amb el palmell de l’altra l’hemorràgia interna pels cops rebuts, mentre somrius i en demanes més perquè mai t’has sentit tan optimista com fins ara. Potser és aquesta la gran desgràcia de la misèria humana: sempre sembla passar desapercebuda.

L'escriptor George Saunders.

George Saunders va néixer un dos de desembre de 1958 a Amarillo, Texas. El dos de desembre de 1915 Einstein va publicar la teoria de la relativitat. El mateix dia, van néixer Britney Spears i Monica Seles i van investir president en Felipe Gonzlaez per primera vegada. Un dos de desembre de l’any 1949, la Unesco declara per primera vegada el dia internacional per l’abolició de l’esclavitud. Les efemèrides poden servir per recordar un món que ja ha desaparegut (potser no del tot). Una altra època abans de la fi del món. Una manera de mesurar l’estupidesa dels fets i les coincidències absurdes que planteja l’atzar dels esdeveniments pretèrits que ens han dut on som. D’això mateix ens parla Saunders a Secessiolàndia pel pedregar (Edicions de 1984). Aquest títol sembla produir un pessigolleig sota la llengua cada cop que l’escoltes. Quan em va caure a les mans frisava per saber el títol original d’aquest recull de contes: Civilwarland in bad decline.

Les converses de bar acostumen a aportar alguna cosa que persisteix més enllà de les converses normals. Potser l’alcohol és un fixador eficaç d’idees, no ho sé, però un dia em van fer notar que els escriptors de ficció amb un bagatge acadèmic relacionat d’alguna manera o altra amb la ciència acostumaven a tenir un estil marcat, diferenciat, i precís. Des d’aleshores m’hi fixo i sempre acabo buscant passats acadèmics científics entre les biografies dels autors que em vaig creuant. Des de la química i la física, passant per qualsevol varietat d’enginyeria i inclús la cartografia o la geologia, he anat trobant referències en escriptors diferents. Houellebecq és enginyer agrònom i Lovecraft, sense assolir mai cap graduació oficial, va assentar unes bones bases en química, física i geologia. Dostoievski va estudiar enginyeria en una acadèmia militar i Kurt Vonnegut, bioquímica, disciplina que no el va dur mai enlloc. Saunders va treballar durant gairebé deu anys com a enginyer geofísic per diferents empreses.

Secessiolàndia pel pedregar són contes relligats a través d’escenaris comuns, de cartó-pedra, de grans parcs d’atraccions on l’oci i el plaer s’estiren fins al límit del ridícul, d’embolcalls de plàstic morals d’un sol ús, que es descarten a cada escena, per avançar en una lògica sense cap ni peus d’un optimisme que, per contrast, fot els pèls de punta. És com escoltar música infantil del Club Súper 3 mentre una mare fora-de-si ofega els seus tres fills a la banyera, d’un en un, perquè només li queda un ou a la nevera i ha decidit que avui no vol compartir la truita.

Allò que fa que el primer llibre de Saunders sobresurti per damunt la ronya és que els seus personatges es desenvolupen de manera brillant en escenaris absolutament borrosos, on res és clar, tot són dubtes i la boira no et deixa veure més enllà del teu nas. La brutalitat i la decadència es difuminen gràcies a la virtut d’uns protagonistes que són uns saltimbanquis de la ficció i emanen un optimisme ocult i rar que sembla brollar d’una font secreta que mai s’esgota. No hi ha cap referència ni cap marc ideològic on agafar-te per intentar interpretar allò que t’explica. Ho agafes com pots i especules amb possibilitats remotes. Una apocalipsi que ens recorda massa a la realitat tal com la coneixem. Llegint Saunders et tornes una mica Saunders, t’estimula una empatia que et fa còmplice de moltes escenes. Sembla que reclami posicionament.

Amb un pròleg fascinant podríem dir que Saunders, d’alguna manera, representa aquella idea tan estúpida i tòpica però alhora encisadora, a saber, l’alegria dels pobres, dels oprimits, dels reprimits, dels marginats i dels defectuosos. Al cap i a la fi,  l’alegria de tots nosaltres; l’alegria de la literatura.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació