Gay Talese: Tutto per la Famiglia

16.06.2013

Sang. Trets. Mort. Diners. Prostitutes. Podries ser les paraules que definissin la trama d’Honrarás a tu padre (Alfaguara, 2011), reportatge novel·lat de Gay Talese publicat el 1971. Però no ho són. No ens trobem davant la crònica d’una partida de Grand Theft Auto; no és un dels casos de CSI; els Bonanno, família protagonista, no són els Soprano; i el pater familias tampoc és Brando caracteritzat com Corleone, el Don del cinema.

 

Gay Talese

 

Honrarás a tu padre és més que una narració sobre l’establiment de la màfia italiana a Amèrica del Nord. És periodisme novel·lat en 613 pàgines, per 22€ (quasi 10€ per l’edició d’ebooks i tablets), que ha estat traduït al castellà 40 anys després d’ésser publicat als Estats Units. Però no ens podem queixar. “Mai no és tard si la dita és bona”. Aquesta obra ho és. I molt, per diverses raons.

El macroreportatge compta amb una senzilla divisió temàtica que facilita la lectura, comprensió i relació dels fets, persones i actes. Arrencant amb la desaparició del pare, Joseph Bonanno, un important capo de la màfia, Talese ens mostra la situació d’aquest món a la Nova York dels seixanta. Diverses famiglias, clans italians de mafiosi de Castellammare (localitat siciliana d’on són oriünds els Bonanno) inicien una lluita per dirigir el seu mercat, al segon apartat. En tercer lloc, coneixerem a la família Bonanno, alguns dels seus problemes i les tenses relacions entre ells, acabant amb un judici clau per la vida de Salvatore (Bill) Bonanno, fill del desaparegut Don, protagonista i font principal del reportatge.

Tot i aquests quatre blocs, resulta interessant detenir-se davant el glossari (amb l’explicació del parentesc entre personatges) i l’arbre genealògic dels Bonanno, perquè amb Honrarás a tu padre passa el mateix que a trilogies com El senyor dels Anells o Joc de Trons: la gran quantitat de noms que apareixen poden interrompre el curs de la narració. Tanmateix, és un problema menor i corregit.

El segon aspecte destacable és l’estil elegant del seu autor. Gay Talese (Nova Jersey, 1932) és un prolífic periodista nord-americà d’ascendència italiana que treballava per a The New York Times quan va conèixer a Bill Bonanno, amb qui va fer amistat. Talese va continuar la seva carrera periodística col·laborant a revistes com Esquire, Time o The New Yorker i, en l’actualitat, és considerat juntament amb Tom Wolfe, el pare i pioner del Nou Periodisme. En aquesta obra, la cinquena novel·la de la seva àmplia producció, desenvolupa plenament el concepte de periodisme literari, convertint la biografia de la família Bonanno en un reportatge de lèxic senzill (entès com assequible i no com a simplista) que s’entrellaça amb temps verbals novel·lístics, diàlegs objectivats mitjançant la citació de fonts i un loquaç i magistral ús de la narrativització. A efectes pràctics, Talese converteix en veritats històriques les dades aportades per les fonts a través de la seva expressió via narrador omniscient.

Una de les direccions cap a la que s’enfoca aquesta magistral habilitat textual és la caracterització dels personatges, el tercer dels punts forts de l’obra. Tot aquell implicat a la història amb una certa rellevància és retratat en profunditat. Els personatges estan dotats de tres dimensions i d’un valor afegit, la parla, que els permet autodefinir-se. D’aquesta manera, l’autor es deslliga, en ocasions, de la càrrega que suposa per al lector unes descripcions constants i exhaustives. Talese aconsegueix la més elevada pretensió del cinema, el make believe. El lector, per jove i desconeixedor del background històric de l’obra que sigui, percep Bonanno&CO com a persones reals, a qui coneix i de qui sap els seus problemes. Honrarás a tu padre mostra un zoom-in en els moments clau de la vida de la família de mafiosos a través de l’equilibri entre descripció, narració i diàleg. El resultat és un collage d’experiències que retraten a cadascun dels integrants. Narrativa elegant i personatges amb volum són les senyes d’identitat del periodista que desenvoluparà també, a posteriori, a Retratos y Encuentros.

La diferència entre aquesta trama o la d’El Padrino o Los Soprano és el fet d’explicar una història real. Els personatges s’obren al periodista i, aquest, convertit en portaveu, es val d’una àmplia documentació i moltes fonts per donar-hi forma. El quasi historiador Talese complementa les veus personals amb titulars de premsa, documents legals o altres articles que apareixen minuciosament citats com bibliografia i detallats a l’epíleg (una forma de projectar una visió sobre el lector de rigor, de veracitat, absolutament reforçada amb xifres).

Amb una menció rellevant als orígens, les arrels que atrapen els personatges i es remunten al feudalisme, a l’obra s’explica com pocs personatges aconsegueixen allunyar-se de la perspectiva naturalista i familiar que els és imposada i acaten. La importància d’honorar el pare involucrant-se en els negocis de mafiosi es converteix en un aspecte tan vital a l’existència de Bill Bonanno que es fa inevitable imaginar el pare, en un fosc despatx, repetint el leitmotiv intrínsec:  “per la famiglia [i no només parents sanguinis], es dóna tot”.

Poder, honor, deure, tradició i, especialment, família són les paraules que descriuen la trama d’aquest macroreportatge novel·lat. Honrarás a tu padre tracta de persones, de com aquestes se’n surten de la perseguidora obscuritat que, com Mr Hyde, s’amaguen a cadascun d’ells. Un joc de llums i ombres, un clarobscur entre la legalitat, la justícia i els valors morals marcats per un cognom pel que els personatges seran assenyalats i jutjats, per bé o malament, allà on vagin.

Una elegant prosa, una estructura senzilla i uns personatges caracteritzats en profunditat vesteixen la narració d’aquests fets reals encastellant Honrarás a tu padre a la categoria de document històric. Val la pena obrir l’embolcall, llegir-lo i gaudir-lo.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. generalment d’acord amb l’anàlisi del llibre de Talese, em pregunto, però, com és que cap editorial no l’ha publicat en català. Entenc que és un símptoma més de l’anormalitat a que la indústria cultural local ens ha sotmès, un senyal del desarrelament editorial respecte de la realitat,

  2. Retroenllaç: Tutto per la Famiglia | Suri Martin's Blog