Gala, retrat íntim

26.06.2018

A La intrusa (Galàxia Gutenberg), l’escriptora, traductora i periodista Monika Zgustova ha escrit un bell i literari retrat íntim de Gala Dalí, nascuda a Kazan, una ciutat a la vora del Volga, el setembre de l’any 1894. Abans va ser Gala Éluard, i abans, de soltera, va ser Gala o Gàlia Dmítrievna Diàkonova. Però, si com escriu Zgustova, “les dones es poguessin dividir en diferents menes de dona d’acord amb les deesses gregues, la Gala seria Afrodita”. Una Afrodita esculpida interiorment de tal forma que sempre va ser difícil endevinar els seus pensaments i sentiments en el seu rostre misteriós, d’esfinx.

Gala i Dalí

S’ha escrit molt sobre la trajectòria i personalitat de Gala Dalí, les seves virtuts i defectes, la seva relació amb els homes que va estimar i que la van estimar: Dalí, Éluard, Ernst. Pàgines que són descripcions i especulacions per treure l’entrellat d’un caràcter contradictori i gens adotzenat. Potser les deesses ja són així: imprevisibles, misterioses i allunyades del comú. Gala va ser tan odiada com estimada. Però, qui era de debò, Gala Dalí? I, ¿per què sovint era considerada una intrusa, com tan bé ha sabut veure Monika Zgustova en el retrat que fa de la qui sens dubte va ser musa inspiradora de Dalí i Éluard? Gala es va reservar aquest paper que feia a la perfecció, a consciència, encara que en la seva intimitat deixava fluir l’escriptura, unes notes que són la seva autobiografia espiritual i en les quals sentim la seva veu, escoltem a cau d’orella el relat del seu sentir i pensar reflectit en les seves metàfores.

És en base a aquests escrits de la pròpia Gala, és en base a la seva vida secreta que Monika Zgustova ha pogut entrar en la psicologia íntima de Gala Dalí i escriure un retrat global, més ajustat a la realitat de Gala, al seu caràcter controvertit. Així, sense obviar les ombres que planen en la seva biografia externa, Zgustova mostra la biografia interior d’una dona indomable, que, com és natural, tenia els seus punts febles i no eren pocs. Gala era una dona feta a ella mateixa amb totes les conseqüències.

Arribat un moment, a Gala va deixar d’importar-li l’opinió dels altres respecte d’ella. I potser és a partir d’aquest moment i, sobretot, a partir de l’èxit artístic i comercial de Salvador Dalí que deixa de ser una intrusa convencional per ser-ho definitivament, en un altre pla, sense que aquest fet la faci sentir malament perquè a les deesses vés que els fa que els humans no les entenguin, com podrien. Amb aquesta consciència de si, només alterada per una por malaltissa, irracional, por a la pobresa, a la vellesa i a la mort, Gala Dalí sobrevola en aquest món fins a la seva desaparició, el juny de 1982, deixant orfe un dels grans pintors de tots els temps, en part, gràcies a ella que li va donar no només seguretat valorant la seva obra i esperonant-la, sinó també amb la seva actitud maternal envers el ‘seu petitet’. Gala, que no va ser gaire maternal amb la filla Cécile Éluard (una noia era algú com ella), va ser maternal amb els homes que va estimar i que sempre, sempre, van dependre d’ella com de les faldes de la mare. Una mare i una esposa sublimada, per part d’Éluard, que la va estimar fins a la mort, i també una esposa i una mare sublimada per part de Dalí, que va arribar a pintar-la com una Madonna.

Gala sentia poderosament aquesta ingravidesa de la deessa Afrodita o de la Madonna, quan a les seves notes autobiogràfiques va escriure: Què és l’amor? En primer lloc una pèrdua de pes, després una ascensió lleugera, segura, d’un vol directe. L’amor, una via de coneixement de la realitat més íntima de la persona, és per això mateix una vivència de l’Olimp o del cel. Gala Dalí va estimar segons ella, segons l’evangeli d’un amor encarnat que no sabem ni sabrem mai perquè les paraules tenen el seu límit com les deesses tenen els seus límits quan estimen amb el seu cor mortal. Potser la intrusa, figura literària molt ben trobada per part de Monika Zgustova, ho va ser també per a ella mateixa, un ésser entre dues llums, entre dos móns. En algun moment o altre de la nostra vida en prenen consciència, d’aquesta estranyesa respecte del món. Però Gala Dalí ho va saber sempre, potser perquè la tuberculosi que va patir de joveneta la va dur ben al costat del que és moridor. Així la intrusa és també una salvada durant el temps que va viure amb aquella força interior, aquella força en bloc que és la vida en la seva expressió de la creativitat i l’amor.