Gaël Faye. Una història autèntica

24.05.2018

Un país petit, de Gaël Faye, explica una història autèntica. I és que l’autor ficciona la seva pròpia biografia sobre la base dels esdeveniments i les vivències que més el van colpir, a partir dels quals va entrar a l’edat adulta, gairebé sense transició. El text té tots els ingredients per seduir el lector.

Gaël Faye.

Escrita en un llenguatge fluid i proper, la novel·la Un país petit de Gaël Faye (Burundi, 1982) té, per les seves qualitats formals i per la joventut del seu protagonista, la prerrogativa d’agradar tant a un públic adolescent com adult. En Gabriel (Gaby), l’heroi de la narració, és un noi de deu anys ­—en fa onze en el decurs dels esdeveniments. Fill d’un francès i una ruandesa, viu en un barri privilegiat de Bujumbura, la capital de Burundi. Vital, despert, observador i sensible, el noi estudia en una escola internacional i es relaciona amb altres nois de famílies benestants del seu mateix carrer. El grup d’amics es mou amb una llibertat difícilment imaginable en el nostre entorn. Així, la infància d’en Gaby es transmet al lector jove com una vida atractiva plena d’aventures: banys al riu sense supervisió de cap adult, furts de mangos dels jardins veïns, trobades al seu amagatall secret (una furgoneta atrotinada) on fumen d’amagat, i algunes escapades més enllà del que els és permès…

Però no tot és idíl·lic a la vida d’en Gaby: la seva felicitat comença a fer aigües quan les desavinences entre els seus pares amenacen amb la separació imminent. Aquestes característiques i el fet que la narració està escrita en primera persona, garanteixen l’empatia del lector jove.

Tanmateix, la novel·la és interessant per a un públic molt més ampli, perquè, més enllà d’això, el text és una finestra oberta a uns temps convulsos de la història de tres països africans fronterers: Burundi, Ruanda i Zaire (l’actual República Democràtica del Congo), en què la fràgil pau i l’esperança d’uns pocs anys s’estronquen de cop quan la guerra civil i la barbàrie s’imposent desembocant en matances massives. Així, en Gaby i la seva germana petita, Ana, protegits pel seu pare dels possibles perills del món de la política, es troben inesperadament immersos en la brutalitat de la persecució dels tutsis a mans dels hutus i les posteriors revenges.

La lectura també ens fa viure, doncs, els horrors més esfereïdors d’aquella massacre després de l’atemptat contra l’avió on viatgen els presidents de Burundi i Ruanda, i el cop d’estat subsegüent. L’autor ens posa en antecedents dels moments més significatius de la violència d’anys passats en aquests països per contextualitzar els esdeveniments actuals de la narració, i ens fa avinent que el verí de l’odi entre ètnies arriba a encomanar-se als nens, que reprodueixen els prejudicis i el comportament dels adults.

Per bé que els esdeveniments d’una part del llibre són esfereïdors, l’autor sap trobar un equilibri difícil entre realisme i contenció estalviant al lector detalls escabrosos. Evitant delectar-se en la morbositat per no desvirtuar la cruesa de la realitat, Faye no eludeix, en canvi, la ferocitat de la violència ni les conseqüències traumàtiques que se’n deriven, que afecten directament la família, tant a Burundi, on dos dels criats tutsis de la casa viuen la tragèdia en carn pròpia, com a Ruanda. El fet que la mare d’en Gaby sigui ruandesa ens permet seguir el curs més dur dels esdeveniments a Ruanda, el país veí, on ella viatja per saber de la seva germana i els seus nebots. Gaël Faye aconsegueix fer del trasbals de la mare, del relat de les seves vivències i de la deriva que a partir d’aquestes pren la seva vida, un dels passatges més exquisits de la narració.

Més enllà, el llibre ens fa reflexionar sobre els prejudicis, la pèrdua sobtada de la innocència, l’exili i el sentiment d’identitat, íntimament lligat al país de la infantesa.

L’autor, compositor i músic de rap i molt reconegut a França, afirma que la seva vertadera vocació és l’escriptura. Ha començat amb bon peu. La seva novel·la ha guanyat el Premi Goncourt des Lycéens i el Premi FNAC, i ha estat traduïda a vint-i-set llengües. Un país petit ha vist la llum també en espanyol (Pequeño país) de la mà de l’editorial Salamandra, en traducció de José Manuel Fajardo González.