Fred Wesley: més que una generació de música

25.03.2019

No és nou que la música se’ns emporti, que el cap es mogui al ritme de les notes que sobrevolen les nostres oïdes i que, per uns instants, ens desvinculem de la nostra condició humana arribant a quelcom sublim, màgic i temorós a l’hora. Fred Wesley va deixar-ho clar el dimecres passat a la Sala Jamboree: Funk For Your Ass o deixa’t portar, tu decideixes.

Fred Wesley. Fotografia: Aina Bosma Ainaud

Tot i que no va tocar Funk For Your Ass, Fred Wesley i els seus camarades, l’organista Leonardo Corradi i el bateria Tonny Match, van fer tribut a la música negra dels anys 60 i 70. “Generations surt de la unió de tres generacions: Leonardo Corradi té 26 anys; Tonny Match, 44 anys i jo, 76. Però tot i la diferència d’edat, continuem fent  la mateixa música. Això és el que més em fascina”, explicava emocionat l’exmembre de la banda The JB’s, Funkadelic i Parliament.

Començant amb l’homenatge a l’organista de jazz, Jimmy Smith, el trio Generations va iniciar-se amb la suavitat de Road Song seguit de l’alegria de Back at The Chicken Shack. El tribut al jazz va continuar amb el funk de Freedom Jazz Dance, composada pel saxofonista-tenor Eddie Harris i versionada posteriorment pel trompetista Miles Davis. Tot i això, la sensualitat de Shake Everityng You Got de l’excompany de Wesley, Maceo Parker, va emportar-se els crits del públic que van continuar amb Got My Mojo Working, cançó originària del compositor de blues Preston “Red” Foster l’any 1956 i que, l’any següent, va popularitzar Muddy Waters, Pare del Blues de Chicago. Tanmateix, Wesley va continuar l’homenatge a Jimmy Smith adoptant la seva versió.

La participació del públic va fer-se potent a la meitat del concert quan Wesley va fer scat a ritme de rap amb The Old Man, cançó dedicada a ell mateix. Seguidament, va donar pas a la percussió del bateria Tonny Match que va finalitzar amb el jazz de Caravan, originaria del pianista i director d’orquestra Duke Ellington. Finalment, després d’un homenatge al Godfather del funk i excompany, James Brown, Wesley va començar a donar les ordres al públic: “Gonna Have a House Party / Gonna Have a House Party-y-y”. Uns cors de la mítica cançó de Wesley que, malgrat el teatre i la fals comiat de Wesley dalt de l’escenari, el públic no va deixar de cantar fins que la House Party va acabar de debò.

 

Etiquetes: