Fragments de Sebald

El Centre d’Arts Santa Mónica acull entre el 20 de maig i l’1 de juny l’exposició Fragments, un projecte fotogràfic que la traductora Anna Soler Horta ha desenvolupat en contacte amb l’imaginari de l’escriptor alemany W.G. Sebald. Aquesta exposició és va inaugurar l’octubre passat al Museu memorial de l’Exili de La Jonquera. Podeu resseguir el projecte també al blog Sebaldfragments. Publiquem aquí el discurs de presentació del projecte d’Anna Soler Horta, que acaba de publicar la traducció  d’Infància a Berlin cap al 1900 de Walter Benjamin (Lleonard Muntaner).

Abordar la qüestió de la memòria, de la història, del passat, és una manera de parlar de nosaltres mateixos, de qui som, i també, d’inventar el nostre futur i el futur dels que vindran. Gràcies al meu ofici, el de traductora literària, i per atzars editorials, ja fa uns quants anys vaig penetrar, per mitjà de la lectura profunda d’un text que implica tot acte traductor, en l’avenc narratiu de l’escriptor alemany W. G. Sebald, nascut a Baviera el 1944, quan les bombes de la Luftwaffe i dels aliats ressonaven encara per tot Europa, i mort prematurament a cinquanta-set anys. Sebald descriu en els seus llibres, amb una prosa d’una qualitat inusual, la relació històrica de l’home amb el seu entorn i revela les empremtes traumàtiques amb què els conflictes bèl·lics, la barbàrie, en definitiva, marquen les persones obligades a conviure-hi. Per Sebald, doncs, la literatura és un mitjà per exigir un dret de reparació legítim a favor de les víctimes, transformades en un agulló crític i alliberador.

Més enllà, però, de redonar cara a les figures anònimes de la història i de restituir-les de l’oblit, Sebald reflexiona sobre la naturalesa de la representació del record. I aquest és un aspecte de la seva obra que m’interessa especialment: com parlar de l’horror, de les ferides rebels del passat, sense que el discurs escollit per parlar-ne ens paralitzi moralment, perquè tots hem vist imatges dels estralls provocats per la guerra i la incivilitat, però sovint aquestes imatges acaben militant contra la nostra capacitat crítica i de reflexió. És per això que Sebald avança per la història europea del segle xx amb una escriptura puntejada de meandres i a través de l’ús singular de fotografies, emanacions dels morts.

El contacte amb l’imaginari sebaldià i, més particularment, amb el llibre Els emigrats és la llavor del projecte Fragments que avui acull el Museu. La meva tasca de traductora va ser l’arrencada d’un viatge intel·lectual i físic pels paisatges rurals i urbans saturats d’història que Sebald mateix o el narrador d’Els emigrats, el seu alter ego, travessa a fi de reconstruir el periple vital de quatre personatges afeixugats pel pes del desarrelament i la pèrdua: Henry Selwyn, Paul Bereyter, Ambros Adelwarth i Max Ferber. Igual que el narrador del llibre, en avió, en tren, en cotxe i a peu, i amb l’ull darrere el visor de la càmera, he viatjat al sud d’Alemanya, a Nova York, Manchester, Lituània i Bielorússia per trepitjar de nou els camins fressats per aquests quatre homes, la vida dels quals són finestres obertes a la història del segle xx.

Cercant la petja d’aquests personatges en el territori, explorant-lo creativament des del meu punt de vista personal, he recorregut un seguit d’indrets marcats amb les cicatrius de la vida i la mort i he elaborat un registre d’absències que es proposa aturar l’esvaniment malgrat tot inevitable del passat. El conjunt de fotografies fruit d’aquesta peregrinació conformen una mena de necròpolis, un collage empeltat en el temps, i revelen els vestigis d’uns episodis ja pretèrits que, tanmateix, han aconseguit de propagar-se en el temps; seguir el rastre d’aquests vestigis significa, finalment, viatjar per la memòria individual i col·lectiva.

Les imatges que veureu estan contingudes en un espai físic que propicia la reflexió i pretén afavorir el compromís dels espectadors amb el que s’hi exposa. Les fotografies, a més, dialoguen amb el text d’Els emigrats i amb altres elements sonors inspirats en el llibre. Fragments és, doncs, un muntatge de representacions, una combinació de perspectives i de disciplines que en certa manera desdibuixa la frontera entre la ficció i la realitat i consigna la tensió que s’estableix entre la creació literària i l’objectivitat aparent de les fotografies, que no il·lustren la paraula, sinó que hi construeixen un espai complementari.

Al capdavall, però, no he creat res. El que he fet ha estat observar, escoltar, retrobar, mostrar el que ja hi era, recordar, potser “desoblidar”. En aquesta ocasió esperonada per l’escriptura melancòlica de Sebald i en relació amb uns territoris que no són pròpiament els nostres, senyalats, però, amb unes ferides que són d’arreu.

Voldria donar les gràcies ara al consorci del Museu Memorial de l’Exili i a totes les institucions que van convocar l’any passat el Premi Internacional Walter Benjamin, gràcies al qual m’ha estat possible materialitzar el meu projecte. També voldria agrair al MUME, encapçalat per Jordi Font, la seva col·laboració i reconèixer l’ajuda de totes les persones que, d’una manera o d’una altra, m’han acompanyat fins aquí.

M’agradaria informar-vos finalment que, associat amb el projecte “Fragments”, he creat un blog, sebaldfragments.com, el qual, a més de donar a conèixer el procés de recerca realitzat i de reflexionar sobre les diverses fases de creació del treball, té com a objectiu difondre l’obra de Sebald i fer venir ganes de llegir, a qui encara no ho hagi fet, un dels grans escriptors en llengua alemanya dels darrers anys. No cal dir que, en la meva vessant de traductora, espero poder continuar incorporant a la nostra llengua la prosa sebaldiana, i a propòsit d’això he de dir que els dos llibres de Sebald que fins ara s’han publicat en català, Els emigrats i Austerlitz, estan exhaurits i descatalogats. Esperem que el fervor popular faci que alguna editorial es tregui la son de les orelles i que ben aviat tornem a trobar aquests dos volums a les llibreries.

Moltes gràcies.