Foraster de fora: entre la gran literatura i l’humor escèptic

Enric Bou llegeix la novel·la de Manuel Foraster 'Sabadell Grand Central, Nova York Rambla' (Tusquets, 2016)

Enric Bou

Enric Bou

Professor d’Estudis Ibèrics i Literatura Comparada a la Università Ca’ Foscari Venezia. Ha ensenyat a universitats de França, Catalunya i dels EUA, on va ser director del departament d’estudis hispànics de Brown University.

Avui 10 de novembre a les 19.30h es presenta a la Llibreria La Central del carrer Mallorca la novel·la pòstuma de Manuel Foraster Sabadell Grand Central, Nova York Rambla (Tusquets, 2016). Aquesta novel·la completa una trilogia que l’autor va iniciar l’any 2012. La primera, Factures pagades (2012), que vaig trobar sensacional, era el primer lliurament de la trilogia, “Foraster de fora”. Era –en part– una incursió realment original en un àmbit poc freqüentat per la narrativa catalana: la novel·la (meta)literària i de campus. Inspirada vagament en la seva experiència (millor, les vivències), com a lector a la Université de Bordeaux III i a la Università degli Studi-L’Orientale de Nàpols que sabia reconvertir en pàgines genials i còmiques. Aquesta novel·la singular ens feia viatjar de Sabadell a Nàpols, passant per París, Amèrica del Nord, Anglaterra, el nord d’Àfrica i la Xina, aplegant records, inventant-ne d’altres per fer un retrat d’un temps, a finals dels anys setanta. La segona, Lisboa direcció París (2014) estava poblada de personatges genials i gremials (del ram del llibre i la cultura, pocs de l’aigua) que entraven i sortien. El llibre començava dalt d’un tren en direcció Lisboa i acabava amb el protagonista caminant per uns carrers que són de Sabadell, prop de Rue Catinat a Saigon, Buenos Aires, o de NYC. Foraster construïa un espai imaginari i real, urbà i literari, que ens remetia a tantes ciutats visitades, viscudes. I a tants llibres llegits. Una novel·la de formació i deformació, i de record, invenció i nostàlgia.

Manuel Foraster

Sabadell Grand Central, Nova York Rambla

A Sabadell Grand Central, Nova York Rambla hi dues novel·les, o tres o quatre. Una, la part més substancial, està formada pels dos capítols: “Nova York. De Washington Square a Grand Central Station” i “Foraster, Casanovas, Giravent va al sac…”. El primer és ambientat a Nova York i narra la perícia de Miquis i la seva parella, Àfrica. Fu evoca una escapada a Nova York, en previsió de l’espetec final de la revista, de política i cultura d’esquerres, en la qual treballava que en la nova Catalunya pujoliana d’inicis dels anys vuitanta no té futur i només té deutes. Les sucoses anècdotes de Nova York que protagonitzen els tres amics són complementades amb una petita antologia de visions de Manhattan. O els intents (per salvar-la o salvar-se) d’entrevistar per la revista personatges com Margherite Yourcenar o Pete Seeger. El segon capítol és més purament sabadellenc i podria ser l’equivalent de les falses veritables memòries familiars de Foraster. Un retrat viu i precís d’una Sabadell en plena expansió de la indústria tèxtil, una radiografia d’un moment de transformació social i polític. El tercer capítol, “Sabadell Street, Las vegas, Nevada”, és més breu i fugisser. Tornat de Nova York, la revista és a punt de tancar. Per casualitat coneix el rei de la màgia, aprèn alguns trucs, s’apunta a un curset i… és convidat a viatjar a Las Vegas acompanyant el propietari del Rei de la Màgia, un local mític de la Barcelona que fa la viu-viu en l’acqua alta del turisme. I és allí on rep la carta pòstuma del seu amic Miquis. Som les pàgines finals de la novel·la i és un cant emocionat i franc a les virtuts de l’amistat: “no hi havia en la nostra amistat una altra cosa que no fos l’amistat mateixa, i només a ella es referia” (277).

Aquesta última novel·la de la trilogia és menys experimental i Foraster presenta en una narració més lineal i de manera més despullada les experiències viscudes. La novel·la s’enriqueix amb retrats de personatges. Un, el del cònsul espanyol a Bordeus en complementa d’altres de la comunitat acadèmica del primer volum de la trilogia. És també notable el de Fernando Morán, ambaixador a les Nacions Unides, el de Néstor Luján amb cara de gripau (“de gripau amb galamó gros i afable de bona persona, of course” (230). Luján li recorda el consell que li donà Josep Pla quan ell començava a escriure: “Vostè ha de llegir els grans escèptics”. I ho aplica amb rigor: “Jo em sentia dels catalans que havien perdut tres guerres, la darrera la del 1936-39, i somniava un catalanisme il·lustrat, cosmopolita, progressista i una mica esnob” (224). Reapareixen els escenaris habituals dels altres llibres com Bordeus i Nàpols, però el plat fort gira entorn dels dos capítols ambientats a Nova York i Sabadell, les dues estacions del títol que creuen un destí i una visió cosmopolita i local, la versió d’allò glocal que Foraster dominava com pocs.

Una altra novel·la la podem llegir en els epígrafs, citacions que tracen un recorregut cultural i sentimental: “La meva novel·la està totalment habitada per les meves lectures d’autors i llibres que he llegit, estimat i que encara són presents en la meva ment quan escric. (…) La literatura m’ha ensenyat a mirar el món, per desxifrar el veritable”. La literatura per Foraster era la vida, una manera de viure i de mirar el món, amb una fronteres imprecises entre realitat i ficció. Els aiguats del 62 amenacen d’inundar la novel·la (“requeririen un llibre sencer”) però el narrador amb un cop de rem se’n surt: “Molta aigua vol dir moltes pàgines, i massa aigua i massa pàgines podrien inundar tot el llibre i endur-se’l riera avall com els telers de les fàbriques de Sabadell” (110). Tot és veritablement veritat (que deia Capri). Tot és autèntic, amb un fons real. Tot és literatura. Miquis confessa al narrador que vol escriure unes memòries “que serien inventades de cap a peus tot i que no inclourien cap mentida” (59), Amb freqüència pica l’ullet al lector i li recorda les connexions entre alguns personatges i els de les novel·les anteriors. O fa declaracions de poètica que ens ajuden a entendre el projecte de Foraster: “només pensava a habitar la vida literàriament” (192). O encara: “la meva mania de convertir la meva vida en una novel·la de segona mà” (240).

Manuel Foraster

Acabo amb una paràfrasi d’uns mots de Carner dedicats a un gran amic que podria refer així: “Veus-me ací, Foraster, tot sol- sense tu, increïblement sense tu -, a escriure per a una represa exigent i ben resseguida de la teva trilogia. No he pas vingut a aquest llindar sinó en testimoni de fidelitat”. De fidelitat i de passió per una trilogia ben literària. Les novel·les de Foraster dibuixen un mapa de lectures i vivències, de relectura de la vida que és sempre literària. Són exhibició d’un humor escèptic sa i envejable. L’epígraf que tanca la novel·la és un punt final. O una conclusió que fa de clau de lectura de la trilogia: “a Itàlia es veuen a tot arreu sants i relíquies. Les cambres de tresors de les esglésies en són plenes. Les relíquies més estranyes són dues botelles on es conserven, en una, un raig de l’estrella que va conduir els Tres Reis Mags, i a l’altra, el so de les campanes de Jerusalem”. Potser és així. Els llibres de Foraster són el testimoni d’algú que ha vist les campanes i sentit els raigs dels estels. La seva crònica és una acurada caricatura d’un temps, d’uns països des d’una posició d’humor escèptic. I és la prova de la capacitat de transformar la realitat que té la literatura.

Manuel Foraster, Sabadell Grand Central, Nova York Rambla. Barcelona: Tusquets, 2016. 281 ps. Avui dijous 10 de novembre a les 19.30h es presenta a la Llibreria La Central del Carrer Mallorca. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació