Flirteig d’energies oposades

En aquests contes de sucre s’entrellacen dues espiritualitats, dues maneres oposades i ancestrals de fer i viure la música.

Quan es capbussa por tarantos i altres palos es despentina. Quan la bailaora Eva Yerbabuena taconeja sembla que la relació magnètica que estableix amb el terra sigui sagrada. Com a dona Yerbabuena desprèn una energia volcànica à la Anna Magnani. Referent del baile actualment, la bailaora ha fusionat el flamenc amb altres llenguatges segons el seu company de viatge creatiu, com va fer amb el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui. Ara, en el seu nou espectacle presentat al Mercat de les Flors en el Grec 2018, Cuentos de Azúcar, s’embarca amb la complicitat de la cantant japonesa Anna Sato a viatjar a l’illa d’Amami, situada a l’arxipèlag de Ryukyu del Japó.

En aquests contes de sucre s’entrellacen dues espiritualitats, dues maneres oposades i ancestrals de fer i viure la música. La força terrenal del flamenc, doncs, contrasta amb els cants populars de l’illa d’Amami, els shima uta, que Anna Sato entona amb elegància i tendresa. Per als neòfits en aquesta tradició musical, la sonoritat desperta l’oïda, perquè el ritme i la melodia resulten totalment inèdits. Cuentos de Azúcar és una trobada entre dues cultures oposades, que s’entrellacen sobre un escenari emmarcat per un cercle d’elements metàl·lics cargolats.

En aquesta trobada, Paco Jarana dirigeix els músics que acompanyen Yerbabuena i Sato, que en l’espectacle estan col·locats fora de l’anell de figuretes metàl·liques. Cuentos de Azúcar arrenca amb una imatge d’una bellesa inquietant. En un costat de l’escenari, palplantada amb un posat abstret, Yerbabuena intenta alliberar-se d’uns braços que li surten per l’esquena. Com si fos un animal mitològic i pogués emprendre el vol en qualsevol moment. En un obrir i tancar d’ulls, la bailaora s’esvaeix i en el seu lloc apareix Sato que sedueix amb la seva energia delicada, sense despentinar-se. L’espectacle combina moments de lluïment per a tots els músics que acompanyen les dues artistes sobre l’escenari, però l’evolució musical avança en paral·lel, menys en una escena en la qual, amb Yerbabuena ballant al bell mig, intenten fusionar tímidament unes melodies amb unes altres. Aquesta fusió express resulta bastant estrident i xocant. En una altra escena, apareix el ballarí Fernando Jiménez, qui tot i lluir una gran destresa en el ball no deixa de ser un bolet enmig del diàleg entre la cantant i la bailaora.

Cuentos de Azúcar regala una bona colla de moments de gran plasticitat i encert musical, Yerbabuena i Sato interactuen amb naturalitat i amb ganes de conèixer-se artísticament. Però, en general, l’espectacle no aconsegueix teixir una dramatúrgia que abordi el contacte entre les dues cultures, músiques i espiritualitat amb més profunditat. Simplement es juxtaposen, i per tant el que promet ser un maridatge no passa del flirteig.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació