Ferran Torrent ataca en plena mascletà

La trajectòria literària de Ferran Torrent (1951) és una de les més prolífiques de la literatura catalana, sobretot pel nombre de vendes que acumula al sarró. L’estil de Torrent defuig els purismes i integra les variants dialectals valencianes a la seva escriptura, fet que genera una literatura d’ingredient natural, autèntic i humorístic amb diccionari propi. La seva primera novel·la, La gola del llop (1983), escrita amb Josep Lluís Seguí i signada amb el pseudònim de Pere Lavaca, només era el punt de partida per a erigir-se, ben aviat, com un dels millors autors de novel·la negra en català, gràcies a la sèrie protagonitzada pel periodista i ex boxador Hèctor Barrera i el detectiu Toni Butxana.

Al començament de Poder contar-ho (Columna, es presenta a La Setmana el 14 de setembre a les 20:15, amb la presència de Ferran Torrent i Anna Guitart), el narrador agafa de la mà al lector i el porta a un pis sòrdid de l’Eixample de Barcelona, on hi ha dos homes (Llargo i Messié) comptant bitllets, a les acaballes de l’any 1982, quan es promulguen els estatuts de les comunitats autònomes d’Astúries, Andalusia, Múrcia, La Rioja, Cantàbria i la Comunitat Valenciana, es reobre la Cova d’Altamira, es clausura la I Fira-Exposició d’Art Contemporani (ARCO), Fraga és reelegit president d’Alianza Popular i els socialistes assoleixen el poder a l’Estat espanyol i converteixen Felipe González en president.

“M’estime més això que atracar joieries, com abans, i passar-les putes esperant que la bòfia es presentara a casa. La clau és adaptar-se. Tens una memòria fràgil. Estem en un moment esplendorós”, li diu en Messié a Llargo abans de fer-li la proposta del segle: amb en Paul, un altre lladre professional i amic de la casa, volen atracar el banc Intrans, situat al centre de València, un banc de capital francès associat amb capital autòcton. No ho faran un dia qualsevol, s’han proposat passar a la història dels robatoris sonats. Volen deixar de ser uns lladregots a l’ús i estan farts de donar una part del botí a la policia corrupta i tramposa, sense ètica. Ho faran un dia concret, un dia de falles, a l’hora de la mascletà —que tan sols dura uns vuit o deu minuts— i rampinyaran mil milions de pessetes. En Llargo se’n fa creus. Es mostra escèptic. Ell vol viure tranquil.

A partir d’aquest diàleg inicial i clar, la novel·la s’accelera, divertida, cap a la construcció i estructuració del gran truc final. Els lladres afegeixen a la companyia el Mític Regino perquè falsifiqui la documentació de Paul, que es farà client del banc i amic del director. No volen més maldestres o desesperats. Ho faran tots tres sols, amb l’ajuda puntual de la decidida Sara, molt bona conductora, i el seu company, el calçasses del Gitano, dos radicals d’esquerra, i del pare Rafel, obsessionat amb plantar arbres i amb qui els lladres tenen un deute permanent. Un clan amb unes normes establertes de bon començament: “ací no entra ni un furtagallines”.

En paral·lel a la preparació minuciosa del cop, Torrent recrea de meravella l’entorn sòrdid, marginal i negre dels protagonistes: combats de boxa clandestins en naus abandonades de polígons d’extraradi poc il·luminats, personatges “amb la cara com el traçat urbanístic de Castelló”, The Caiman contra El Bala, garitos amb nebulosa de haixix, cases d’apostes il·legals amb crupiers atractives… Potser aquesta és la part menys trepidant de la novel·la, la suma d’escenes a la casa d’apostes. Però també és una tècnica enginyosa per atrapar el lector, pendent del desvalisament. En un d’aquests combats arriba un noi jove i decidit, alt, prim, “amb ulleres redones de carei i els cabells arran dels muscles”. És el periodista Marc Sendra, que redacta successos a El Camí, un diari d’esquerres, acompanyat de Toni Butxana, detectiu anticonstitucional i antibòfia, un personatge torrentià recuperat trenta anys després per a la trama del robatori del segle, juntament amb l’ex boxador Hèctor Barrera, campió d’Europa del pes lleuger, que ara també fa de periodista de successos.

Novel·la dialogada, de lectura trepidant en un microcosmos cinematogràfic i alhora ultralocal. Ferran Torrent és mestre en girs narratius, en detalls precisos, com si fos un delinqüent de tota la vida i conegués tots els caps que cal lligar en una operació d’aquestes característiques. El personatge Llargo no s’estanca en la seva indecisió. Gràcies a Paul, que el fa sentir necessari, s’implica en el robatori cada vegada més fins al punt que serà ell qui amagui el botí a la llar del pare Rafel. Només ell sabrà on són els calés. L’autor ens va presentant els personatges com en una pel·lícula, i els reparteix el protagonisme per donar a entendre que som davant d’una novel·la coral, d’un treball en equip, d’un engranatge ben pensat on tot ha de sortir a la perfecció. I és que en el món de la corrupció, “cada vegada que traus l’ànima de delinqüent, traus l’educació”.

El llibre Poder contar-ho de Ferran Torrent es presenta a La Setmana el 14 de setembre a les 20:15