Fer sonar un acte sacramental

16.05.2019

Xavier Albertí torna a tancar la temporada al TNC amb una aposta arriscada. Si l’any passat ho feia amb Temps salvatge, una obra rabiosament contemporània de Josep Maria Miró, ara aborda un acte sacramental de Calderón de la Barca.

‘El gran mercado del mundo’, de Calderón de la Barca, al TNC. © May Zircus.

Ahir a l’estrena d’El gran mercado el mundo no hi vaig veure cap polític, perquè tots estan fent campanya electoral. I paradoxalment, aquesta coproducció entre el Teatre Nacional de Catalunya i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, dirigida per Xavier Albertí, és un gest polític d’una gran transcendència en les relacions entre Barcelona i Madrid. Un gest que permetrà al públic madrileny emmirallar-se davant una visió inèdita d’un clàssic del seu repertori quan aquesta producció arribi al Teatro de la Comedia de Madrid al setembre. Ja tinc ganes de veure les reaccions de la societat madrilenya. Alguns la trobaran balsàmica. D’altres, els més recatados, la consideraran una provocació. El que és clar és que no deixa aquí ni deixarà allà indiferent.

El gran mercado del mundo és un text difícil de llegir avui. La seva composició al·legòrica no facilita la feina a l’actor a l’hora d’encarnar-lo ni a l’espectador a l’hora d’identificar-se amb els personatges. Posar-lo a escena sense caure en la fossilització filològica és tot un repte. En la magnífica edició que n’ha fet el TNC amb Arola hi trobareu més notes al peu que text. Albertí ha agafat la peça de Calderón com una partitura. Fer sonar un auto sacramental com aquest no és fàcil, i el director del TNC ho ha abordat sense aquella reverència amb què se sol tractar el repertori del Teatro Clásico.

El gran mercado del mundo que vam veure ahir al TNC té la qualitat etèria d’un somni. L’escenografia de Max Glaenzel està al servei d’una fantasia coreogràfica sublim i d’un repertori musical que inclou peces de Monteverdi, Bach, cançons de revistes musicals o el famós ‘Tango de la cocaína’. L’obra es tanca dolçament amb una interpretació coral de ‘Il mondo’, de Jimmy Fontana, que Albertí ja havia utilitzat a L’hort de les oliveres de Narcís Comadira. L’efecte final es podria descriure amb aquests versos de Calderón: “Prodigio de asombro tanto/ que al cielo el penacho encumbra, / cuyo bellísimo encanto / con la vista nos deslumbra, /nos suspende con el canto”.

No us ho perdeu.