Sanjosex, fent la viu-viu avui al 33 revolucions

7.04.2013

Avui, a les 21.45, el 33 presenta una nova edició de “33 revolucions”, amb “Sanjosex”. Quan les seves mans construeixen la maqueta d’un edifici, el seu nom és Carles Sanjosé. Quan toquen les cordes d’una guitarra, es fa dir Sanjosex. Però les dues maneres de fer no s’allunyen l’una de l’altra. Recuperem a continuació la ressenya de ‘Fent la viu-viu que va fer Joan Gener Barbany per a Núvol.

 

Sanjosex és avui el protagonista de 33 Revolucions al canal 33

 

Fent la viu-viu, Sanjosex, la banda liderada per Carles Sanjosé, fa 8 anys que volta pels escenaris. Fa temps de la frescor de “Viva” i de la intimitat de “Temps i Rellotge”. Un parell des de “El marge d’un camí” i d’aquí ben poc farà un any que va enregistrar un directe en el marc del Barnasants2012 que es va publicar amb el nom “La viu-viu”.

Com tots, aquest treball s’ha editat amb Bankrobber, amb qui Sanjosex ha treballat des dels inicis. Ho diu al llibret “..simplement hem intentar fer-ho sonar com si encara fóssim a la Luz de Gas.” Tot sona natural, imperfeccions i perfeccions, el públic i la banda. Per deixar les coses clares: no han tallat un inici fallit de “De Girona al Japó”. Són 18 cançons panoràmiques i també inclou la versió de “Muntanyes del Canigó” i l’adaptació de “Pico l’Ullet”de Miquel Martí i Pol. La mescla, amb l’ajuda de Jaume Pla (Mazoni), i la masterització, a càrrec d’Yves Roussel no només salven sinó que potencien l’esperit dels directe de Sanjosex: “fer-ho passar bé mentre ells s’ho passen bé”. I és que els concerts de Sanjosex són, precisament, això, concerts. Pep Mula (bateria), Miquel Sospedra (baix) i Richie Alvàrez (teclats) sonen tan junts, tan compactes -i no és poc dir- mentre l’hiperactiu Xarim Aresté ja ha trobat els contrapunts com a lloc. Carles Sanjosé fa anar dits i els acords com una extensió de si mateix i el joc amb la veu és humil, amable, convincent. La poma “Et menjaria a petons”, allargant les arrels amb “Corriol” o la distorsió de “Futur incert” d’una banda, i la connexió del públic de les consecutives “Temps o Rellotge” “Animal Salvatge” i “Són instints” d’altra. Només són uns exemples d’un disc de bon rotllo. Un exercici sincer de mirar enrere, respirar el present i preparar una petita aturada per seguir fent cançons.