Eufemismes

14.06.2018

El Teatre Lliure ha programat Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, dins el programa NOSaltres. Mostra de teatre inclusiu que forma part del programa de la temporada 17/18 del Teatre Lliure. Tal com ha subratllat Ana Prieto Nadal al seu article, es tracta d’una excepció dins aquest mateix programa.

Una escena de ‘Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner’. © Ros Ribas

Ve a ser un “programa dins del programa” que inclou la col·laboració de professionals de les arts escèniques i visuals , juntament amb associacions i institucions i que, entre maig i juny, està oferint representacions teatrals, exposicions, debats, taules rodones i projeccions.

Sis personatges… és un Pirandello que va molt més enllà de l’encomiable voluntat de ser “… l’homenatge a totes aquestes persones que ignorem tantes vegades, com si formessin part del mobiliari urbà i no de l’ espècie humana”. És, probablement, un dels exercicis teatrals més arriscats que es poden veure a Barcelona i que em va fer pensar en aquell home de teatre i funambulista èpic, Phillippe Petit, que va creuar les torres bessones novaiorqueses, damunt d’un cable i sense xarxa.

La reconstrucció de la trajectòria d’un Tomás Giner absent, provoca la proesa de transitar entre realitat i ficció, combinant testimonis directes amb actors professionals, sotraguejant convencions, jugant contínuament amb el dubte de què és i què no és teatre, amb la sorpresa de descobrir la càrrega dramàtica de velles imatges olímpiques, un treball actoral convincent en mans d’inexperts, el contrast entre l’amistat i la coneixença ocasional, la mescla de records de gent molt popular amb els de gent anònima, tot plegat , com un gran mirall damunt dels espectadors i el seu rol, al capdavall, de voyeurs de neutralitat impossible.

La tipografia del NOSaltres i el programa de mà semblen participar del sobtat descobriment de la responsabilitat social. També en el món de la cultura proliferen expressions com ara “donar veu”, “drets culturals”, “ risc d’exclusió”, “diversitat sexual i afectiva”, “diversitat funcional”, “apropar”, “persones refugiades”, “vulnerables”, “banc d’aliments”, “paritat”, “necessitats especials”, “sense sostre” “analfabetisme digital” o “pobresa infantil”, per citar alguns exemples.

No es tracta de jocs verbals, ni de mots encreuats d’aquells ocurrents o d’entreteniment instructiu. Certs eufemismes comporten sospites i quan es giren del revés, la millor de les intencions pot esdevenir un inventari de greuges o d’ acusacions: negar la paraula, uniformitzar, allunyar, excloure, sotmetre, aliments no frescos, desigualtats… Manuel Delgado en descriu l’abast a Círculos Virtuosos. Nuevos lenguajes para la exclusión social.

“Children need art and stories and poems and music as much as they need love and food and fresh air and play. “ afirma l’escriptor Philip Pullman eixamplant la noció de pobresa infantil (!) i diversificant la tasca de cobrir allò que entenem com a “necessitats bàsiques”. No n’hi ha prou amb llaunes, ampolles d’ oli , o paquets d’ arròs, també cal poesia i música i teatre.

No és responsabilitat del Teatre Lliure resoldre tantes injustícies , però seria imaginable Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner programat entre mig d’altres espectacles? Per què cal fer un programa a part per a cert tipus de produccions “inclusives”? En què consisteix l’exclusió teatral, potser en l’exclusivisme?

L’espectacle es pot veure fins al diumenge 17 de juny. És molt recomanable!