Étrangler le temps

22.07.2013

Odile Duboc i Françoise Michel  van coreografiar l’any 1996 el Bolero de Ravel. Boris Charmatz i Emmanuelle Huynh s’inspiren en aquesta peça, per presentar “Étrangler le temps” frase que utilitzava el coreògraf de butoh, Tatsumi Hijikata per definir el tempo que donava als seus espectacles i a qui ambdós intèrprets volen retre un homenatge.

 

'Étrangler le temps' s'ha presentat al Festival d'Avinyó

La música de Ravel infinitament allargassada dóna pas a al binomi de ballarins. Sobre un pedestal  en negre, una mena de discòbols en moviment.  La parella que dansa s’entortolliga amb una parsimònia que alenteix la respiració i compassa la mirada. Moviments que es fan i es desfan marcant la tensió muscular d’un ritme extremadament lent que deixa entreveure futures figures que quedaran dibuixades a la retina del subconscient. Virtuosisme dels intèrprets que en càmera lenta no surten del metre quadrat del seu espai creant fotografies visuals d’una gran bellesa escultòrica. L’art de la “no dansa”, aquella en que els moviments s’intueixen i només queden marcats en un temps que s’escola lent i pausat.

Aquest inusual ballarí coreògraf crea un microcosmos íntim on la puresa del moviment individual necessita de la total compenetració de l’altre. Creacions sincopades que es fonen les unes amb les altres per fer giravoltar una escultura canviant. Charmatz dibuixa un nou museu vivent de la dansa i endinsa l’espectador a la percepció del cos des d’una altra dimensió.

Amb un desig d’alentir la vida i les seves passions, Étrangler le temps ens mostra la delicadesa d’uns cossos ferms i sensuals que flueixen en una comunió de moviments líquids dins el va i ve de la marea del seu espai vital. Cossos que s’atrapen i es deslliuren cercant l’equilibri d’una mútua influència gravitatòria per construir, per esdevenir amb la calma i la letargia que sols la maîtrise del temps ens pot donar.