Ètica i política en clau dramàtica

14.09.2015

El dramaturg valencià Manuel Molins, multipremiat al País Valencià i pràcticament ignorat a Catalunya, acaba de publicar a Cossetània l’obra ‘Blut und Boden’ (Sang i Pàtria). Joan Cavallé, que participarà en una lectura dramatitzada de la peça a Tarragona, en fa la seva lectura a Núvol. 

Manuel Molins

Manuel Molins

La literatura dramàtica catalana del darrer mig segle s’ha mantingut, malgrat tot, gràcies a la persistència d’uns quants, pocs, noms singulars, que han convertit aquesta mena d’escriptura en una militància. Entre aquests, i crec que d’una manera destacada, sobretot per aquestes dues paraules que he utilitzat (persistència i militància), trobem el cas de Manuel Molins, un valencià que porta escrites i publicades més de 30 obres, a més d’un bon grapat de dramatúrgies, que ha guanyat un disbarat de premis (en compto 18), però que ha estat, alhora, un dinamitzador i provocador del fet teatral, ja sigui com a fundador del Grup 49, als anys 70, o, per citar alguna de les seves iniciatives dels darrers anys, com a organitzador del I Congrés sobre la Dramatúrgia Europea, el 2010, a València. També és igualment destacable la seva faceta assagística, igualment provocadora i crítica, que ha donat fruits com Una cruel estultícia. (Teatre, guerra i veritat) (Punctum, 2015).

Una certa mesura del relleu, però també del problema, de Molins la pot donar el fet que hagi obtingut ni més ni menys que vuit vegades el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, però cap vegada cap premi de la crítica com a autor català, reflex de la miopia amb què el Nord mira cap al Sud i que també es manifesta en les produccions i programacions dels teatres catalans, particularment els públics.

Aquesta reflexió ve a tomb de la darrera obra amb què Molins ha obtingut el premi ara esmentat, aquest 2015, per l’obra Blut und Boden (Sang i Pàtria), núm. 74 de la col·lecció La Gent del Llamp, actualment editada per Cossetània. Amb aquesta obra, de títol força orientatiu, Molins realitza una de les seves activitats predilectes: passar comptes amb la Història amb les eines que li proporciona l’art dramàtic, com ja ha fet en moltes altres peces, com Centaures o Quatre històries d’amor per a la reina Germana, que es remeten al nostre passat més llunyà, fins a A la cuneta, que ens atansa al més proper.

A Blut und Boden el conflicte gira al voltant del filòsof Martin Schwarzwald i la seva actitud condescendent, o potser fins i tot entusiasta en algun moment, amb el nazisme. Darrere del nom inventat, l’autor no dissimula, ans explicita, que s’amaga Martin Heidegger, amb un seguit de referències a la vida del pensador, algunes de les quals han estat conegudes arran de la publicació (2008) de les cartes a la seva dona Elfride. El volum de cartes es titula, en la traducció espanyola ¡Alma mía¡ I Molins rebateja l’esposa de l’obra amb el nom d’Alma.

L’obra està concebuda com un puzzle, en què l’element central són els diàlegs entre el professor, la seva dona i un soldat francès. Aquests diàlegs van alternats amb els monòlegs de Sharon Stein, una jueva polonesa que serà víctima de la seva condició i actuarà en l’obra com un revulsiu d’efectes sorprenents. Sharon Stein és com una mena de consciència oculta de la barbàrie que estava perpetrant-se i que molts  alemanys es negaven (i es neguen) a admetre. També s’hi alternen un seguit de textos, procedents de diferents autors, entre ells el mateix Heidegger, que són el que podríem dir-ne la documentació real, però que l’autor proposa que puguin ser incorporats (i interpretats) en un futur muntatge de l’obra. I tot això encaixonat dins el discurs pronunciat pel professor protagonista l’any 1933 a la Universitat de Friburg. No és el discurs literal de Heidegger, però sí que en conté les idees fonamentals, expressades d’una manera contundent a la manera de Bernhard. Hi surten els elements ideològics bàsics de l’obra, que n’expliquen el títol (sang i pàtria / La sang dels alemanys indòmits…), l’argumentació (la nova Alemanya com a hereva de la Grècia clàssica) i el programa (Per construir cal destruir).

Manuel Molins.

Manuel Molins.

Tot això, en mans de Molins, que ho combina amb una gran habilitat dramàtica, que hi exhibeix molta traça a l’hora de confegir els diàlegs, i amb una fina subtilitat en construir els personatges, però sense perdre de vista mai la intencionalitat, que si d’una banda és ètica, també és política, es converteix en un potent artefacte que ens interroga i ens pbliga a pensar en el present que vivim. Malgrat la derrota bèl·lica, Martin està convençut que Alemanya està cridada a salvar Europa. Amb una frase que ens sona molt pròxima, afirma: “Europa serà alemanya o no serà perquè nosaltres només hem intentat frenar la decadència d’Occident”. Una reflexió ben actual. L’Alemanya que va provocar dues grans guerres en el segle passat, en la seva pretensió de construir un gran imperi, i que en va sortir derrotada, ha renascut de les seves cendres i ara guia els destins del vell continent.

Dijous 10 de desembre a les 20h tindrà lloc al Teatre El Magatzem (Carrer Reding, 14, de Tarragona) la lectura dramatitzada de Blut und Boden, de Manuel Molins, amb direcció de Marc Chornet. 

Etiquetes: