Escenari secret

24.10.2016

Són tres quarts de vuit del vespre del dissabte 22 d’octubre i una vuitantena de persones esperem davant la porta del Teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès. Diria que la mitjana d’edat del grup és de cinquanta anys. Entre els comentaris sobre el partit del Barça i el dinar que es cuinarà el diumenge es colen les hipòtesis i les expectatives del públic. Avui el teatre serà més màgic que mai. Hem estat convocats a veure l’Escenari Secret, un espectacle del qual no sabem absolutament res.

Àngel Amazares a 'El detectiu'

Àngel Amazares a ‘El detectiu’

Entre els assistents trobo en Joan Sala i Vila, el que va ser responsable de l’editorial Granollers, que m’explica que acaba de publicar un nou llibre de poesia. Distret amb la conversa entrem al teatre i una noia va dividint el grup ens dos: els del gomet blau i els del verd. I mentre me l’enganxo a la camisa, veig un noi al fons amb rastes i pírcings que juraria que conec però no recordo de què.

Un cop a la sala l’atzar em fa conèixer la Rosa Maria Valle i el José Luis Ortiz, una parella afable i apassionada pel teatre, que porten més de quinze anys com a socis del teatre de Can Rajoler. Tots dos tenen la targeta de soci AMIC, el carnet que permet, per 120 euros, entrar a tots els espectacles programats seient sempre a la mateixa butaca. Sí, he anat a seure, precisament, a la d’ella.

El teatre de Can Rajoler està de festa. L’Escenari Secret només es pot veure si tens la targeta AMIC, és una manera de premiar, agrair i fidelitzar els socis del teatre. L’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona premia els espectadors més fidels amb espectacles sopresa. Ja s’ha pogut veure a altres ciutats com Montcada i Reixach, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú i sempre és un format diferent. En paraules de Carles Cugat, de la Diputació de Barcelona, “fem el contrari que les companyies de telefonia mòbil que només fan ofertes per atraure nous clients, nosaltres volem cuidar els nostres”.

Comença l’espectacle, millor dit, els espectacles. Així, en plural, perquè avui en veurem tres. Dues obres i una actuació musical, que han estat seleccionades en col·laboració amb el Festival Píndoles. Un festival que aposta pel microteatre, peces breus de quinze minuts i per fer-les fora del teatre, “buscant espais originals com un bosc, una capella o un dormitori que sedueixin l’espectador amb la proximitat”.

El programa sorpresa de l’Escenari Secret ens agrupa en dos blocs pel color del gomet i assistim simultàniament a les dues obres de teatre, després intercanviem els espais i repetim l’operació. El detectiu, dirigida per Àngel Amazares i interpretada per ell mateix, Arnau Armengol i Francesc Ollé, és una obra policíaca de referents culturals americans que es posa el públic a la butxaca per la combinació d’una estructura narrativa original, l’humor i la bona interpretació dels actors. Aquesta obra la veiem a la Biblioteca de Can Rajoler, entre els prestatges de llibres han creat un espai petit que simula ser el despatx del protagonista.

Per veure Notícies del futur baixem les escales que ens porten al soterrani, sota l’escenari del Teatre de Can Rajoler. En un espai minúscul, atapeït de nombrosos objectes que formen part del magatzem i l’escenografia del teatre com làmpades de peu, roba, una taula de planxar o quadres, veiem l’obra de la que Lara Díez és directora i que també interpreta juntament amb l’Ivan Padilla. Es tracte d’una peça teatral que juga amb la ciència ficció i l’humor. Se’n surten força bé i aplaudim agraïts.

Notícies de futur, amb Lara Díez

Notícies de futur, amb Lara Díez

Finalment els dos grups ens reunim novament a les butaques del Teatre de Can Rajoler. S’obren les cortines de l’escenari i hi pugem tots. El públic és avui el protagonista i per un dia, tot i que siguem els espectadors, formarem part de l’escenari. Ens informen que Joan Rovira, el músic que havia d’actuar, no ha pogut venir i que ha estat substituït per la Noemí Gilabert i el Sergi Igual. Ell toca la guitarra i ella canta i ho fan extraordinàriament bé. Tenen repertori propi però avui només fan versions. Versions dolces, elegants i amb un groove brutal que desconstrueix la versió original per oferir-nos, amb la veu espectacular d’ella, una cançó nova passada pel seu sedàs. Són de Parets del Vallès i entre cançó i cançó ens confessen, humils, que fa mitja hora estaven en pijama davant l’ordinador, però això no desmereix res, al contrari, encara fa més grans el Is this love, de Bob Marley, el Valery, de l’Amy Winehouse o el Price Tag, de la Jessie J.

La nit ha estat fantàstica. Abans de marxar faig la copa de cava i el tastet i torno a veure el noi de les rastes i els pírcings. Sí, ara me’n recordo, és l’Èric Corbella. Havíem coincidit fa uns vint anys a La Maketa, un Ateneu llibertari de Mollet del Vallès que treballava de manera autogestionada i que va agitar durant una època la nostra vida cultural, abans que la Montserrat Tura, l’exalcaldessa del poble, fes tot el possible per tancar el centre cultural. El seu successor a l’alcaldia, el també socialista Josep Monràs, va acabar d’enfonsar les poques escletxes culturals que teníem i va eliminar la programació estable de teatre que es promocionava des de l’ajuntament molletà. I així anem fins avui.

Can Rajoler és actualment un referent de la cultura vallesana, alegrem-nos per la seva feina! Dos molletans hem coincidit al teatre del poble veí. Torno a casa feliç, amb l’alegria d’haver retrobat el company de batalletes culturals i per les bones sensacions que m’ha aportat l’Escenari Secret. A la vegada, el desassossec va omplint-me l’ànima. Mollet i Parets, tan propers geogràficament però a la vegada tan allunyats culturalment. A un poble premien els seus espectadors i a l’altre no podem fer ni d’espectadors.