Erri de Luca, absolt

Després de mesos en la corda fluixa, i amb una petició ferma de la fiscalia de 8 mesos de presó per a Erri De Luca, l’escriptor italià ha estat avui finalment absolt de l’acusació d’incitació al sabotatge. Aquest desenllaç esdevé un gran triomf de la llibertat d’expressió i de reivindicació a l’ús de la paraula contrària.

Erri De Luca ha sabut bastir la seva obra literària conjugant amb subtilesa poesia i compromís. Tot i que l’escriptura ja conté un pòsit implícit de responsabilitat davant del món, no és menys cert que l’escriptor napolità sempre ha estat sensible a la memòria europea i ha sabut dibuixar d’una forma admirable històries i personatges en un context de lluita contra l’oblit. La seva cura amb les paraules i la seva disposició en frases breus, essencialment poètiques, és un compromís també amb el llenguatge. Ho podem comprovar en la major part dels seus llibres, com per exemple Tu, meu o Els peixos no tanquen els ulls (ambdues editades en català). Enguany s’ha publicat la darrera obra de De Luca. No es tracta, tanmateix, d’una novel-la ni d’un assaig. Són unes pàgines breus, un opuscle cívic, en podríem dir, en el qual manifesta el seu dret a la llibertat d’expressió; a l’exercici, com diu ell, de la paraula contrària. Al nostre país l’ha editat en català Sembra Llibres (i Seix Barral en castellà) amb el títol, precisament, de La palabra contraria.

Fa uns mesos l’escriptor napolità fou demandat per l’empresa francesa LTF, constructora de la línia del tren d’alta velocitat entre Torí i Lió, després d’afirmar en diversos mitjans que les obres haurien de ser sabotejades. Aquesta gegantina infraestructura és un perill per a la Vall de Susa, al Piemont, ja que perforaria algunes de les seves muntanyes plenes d’amiant, amb tot el que això significa des d’un punt de vista mediambiental i de salut per a les persones, començant pels mateixos obrers de l’obra. El Tribunal de Torí va admetre a tràmit la denúncia i ha estat processat per incitació a la violència. Podria ser condemnat entre un i cinc anys de presó. Per a l’escriptor,el verb sabotejar té una equivalència a l’acció d’obstaculitzar. Així, per exemple, la utilització de cisalles per tallar les tanques de protecció que envolten l’obra no necessàriament és un acte violent. Però se’l jutja només pel seu ús de paraula, ni molt menys per portar a la pràctica allò que ha dit, cosa que, evidentment, no ha fet. Sembla com si a De Luca se’l jutgés, en part, pel seu passat de membre del grup revolucionari d’esquerres, Lotta Continua.

Aquest llibre, doncs, ens explica les raons cíviques que l’han portat a prendre partit per aquesta causa i reivindica el seu deure, més que el seu dret, a la paraula contrària. Entre d’altres coses recorda una de les lectures que el va inspirar més en el seu compromís humà: Homenatge a Catalunya. I reivindica també el verb instigar: “Un escritor, en sus mejores momentos, instiga a la lectura y algunas veces a la escritura. Pasolini me instigaba a formarme mi propia opinión en desacuerdo con él”. De Luca ens demostra que abans que escriptor, és un ésser humà compromès ( o un escriptor compromès) i com a tal no s’està de denunciar allò que creu que atempta contra la dignitat humana. En tot cas, veurem com acaba tot plegat. De moment ha rebut nombroses mostres de solidaritat. Ho podeu comprovar a www.iostoconerri.net.