Empar Moliner. La incorrecció introvertida

21.04.2016

Ja ho sabem. Aquest Sant Jordi l’Empar ho petarà. La majoria de crítics ja s’han pronunciat, per bé o per mal. I el gest d’incinerar la constitució en directe per TV3 ha acabat d’incendiar la promo de Tot això ho faig perquè tinc molta por. Jo davant d’això, em faig dues preguntes: Els no-lectors que comprin aquest llibre hi trobaran la mateixa Empar que han vist a la tele? I segona: aquest llibre es mereixia els pals que ha rebut per part d’alguns crítics?

Empar Moliner, 18è premi Mercè Rodoreda de contes

Empar Moliner, 18è premi Mercè Rodoreda de contes

Els que segueixen l’Empar Moliner a la ràdio o a la televisió convindran que és una autora amb un gran sentit de la incorrecció política. Des de la seva columna de l’ARA o a les seves sarcàstiques aparicions televisives l’hem vist enriure’s del mort (Rajoy) i del qui el vetlla (el tribunal constitucional). Anys enrere Moliner s’havia mostrat refractària a les grans causes, però d’un temps ençà ha pres partit. La seva vehemència sempre queda contrapuntada per l’humor, però hi ha uns enemics a batre: els cretins, els prepotents, els pedants… I ella els desmunta amb una incorrecció extrovertida, que té també un flanc de tendresa, com hem vist a les columnes que escriu o en les seves col·laboracions radiofòniques amb Sílvia Coppulo. En la seva intervenció de l’altre dia a TV3, la de la incineració constitucional, hi confluïen el gest desafiant amb el poder i la capacitat de compassió envers els més desvalguts. És una incorrecció gratificant perquè ens situa molt clarament en quin bàndol ens trobem i on volem ser.

Ara bé, qui pensi que els contes de l’Empar Moliner són una traducció literària d’aquesta mateixa extraversió, es pot endur una bona sorpresa. A Tot això ho faig perquè tinc molta por, hi trobem, sí, l’humor descarnat amb què fustiga els cretins, però aquí l’autora té altres cartes, en una altra mà, i les juga amb una incorrecció torbadora. Llegiu els contes ‘Sempre ho havien dit’ o ‘L’home dels espàrrecs’. Moliner tracta la mort d’un fill o una dona violada amb una incorrecció que segurament no seria tolerada en mans d’un home escriptor.

Moliner tracta el seu propi sexe amb un grau de corrosió que el feminisme més ben pensant qualificaria de misògin. Imagineu-vos que volgués escriure sobre la polèmica dels tampons i les esponges vaginals íntimes. Si hagués de fer-ne un article, segurament prendria partit a favor de les militants de la CUP de Manresa. Però si optés per fer-ne un conte, aleshores podria ser tota una altra cosa. Dones, prepareu-vos!

La incorrecció extrovertida ens deixa molt clara la posició de l’autora. En una incorrecció introvertida, en canvi, no hi ha bons ni dolents. Només el mal que ens rosega per dins i hi fa un forat sense fons.

És per això que aquest llibre corre el risc que se’n faci una lectura superficial. Els que s’hi acostin buscant-hi l’humor de la tele, potser no l’hi sabran veure, per més que hi sigui. I els que hi entrin suspicaços, amb el prejudici que la Moliner és conyeta i prou i no fa literatura, potser tindran un tall de digestió. Els crítics que li han perdonat la vida potser no han vist que en aquest recull hi ha contes introvertits al costat d’altres que són pura diversió. Seria el cas de ‘Com fer servir un desfibril·lador’, una paròdia del Procés. En defensa seva, diria que una autora de qui sempre s’espera que faci riure, també té el dret a fer un divertimento.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. El fet que una escriptora tan i tan mediocre tingui tans lectors i, el pitjor, tans defensors dins del món de la cultura catalana només per ser un paladí d’una determinada causa política no deixa aquest món en massa bon lloc. Quan la seva escriptura era igual d’escarransida i buida i venia llibres per sortir a la tele o ser amigueta de qui convingués, encara tenia un passi, no deixa de ser un fet habitual arreu, però la recent falta d’autocrítica de la cultura catalana, en general i en tots els sentits, voreja la vergonya aliena…

  2. El llibre té una cosa bona, és molt curtet, i si ho fos una mica més encara seria millor.