Emigrantes hoy, porque emigrante soy

Aquest dimarts 2 de desembre a les 19.30h la Llibreria Laie (C/ Pau Claris, 85) acull la presentació de Milagro en Barcelona (Ariel), un llibre escrit “a quatre mans” pel gran fotògraf Joan Guerrero i l’escriptor Javier Pérez Andújar. En Joan agafa, com sempre, la seva càmera, i en Javier la seva ploma o el teclat. El resultat és una síntesi magnífica d’un tema que sempre els ha ocupat i preocupat, la immigració, i que tots dos coneixen perfectament.

Guerrero, jubilat ja fa uns quants anys com a fotoperiodista de premsa als principals diaris de Barcelona, no ha deixat mai la seva càmera i ha seguit captant imatges del seu entorn i sobretot del fenomen de la immigració, del qual ell va ser protagonista en primera persona als anys cinquanta. Ara, és clar, fotografia la immigració d’avui, l’anomenada nova immigració, que arriba a casa nostra de tots els racons del món. I Pérez Andújar, que ja havia col·laborat amb ell en diferents cròniques a El País, en les quals els seus texts il·lustraven les fotografies de Guerrero, assumeix la tasca de fer-ho en gran sobre tota una col·lecció. Com el mateix Andújar diu: “Las fotos de Guerrero son tan intensas, tan humanas, tan nuestras: porque estan llenas de voz. Escribir para sus fotografias es como ir hundiendo la mano en las imagenes para sacar inagotables puñados de palabras”. Encara que un escriptor sigui gairebé sempre un bon lector saber llegir fotografies no és una tasca fàcil i Andújar ho fa de meravella. És una excel·lent lliçó per tots aquells que, tot i essent amants de la fotografia, quedem desbordats pel tsunami d’imatges que ens ve a sobre i no dediquem a les realment interessants el temps necessari per permetre que ens impressionin i ens permetin captar-ne els continguts i missatges.

Joan Guerrero s’ha declarat sempre admirador i hereu del neorrealisme italià. Les pel·lícules de Vittorio de Sica o Visconti que va veure en la seva joventut varen constituir la seva formació bàsica com a fotògraf i també com a persona. Això explica perquè, molt probablement, el títol d’aquest llibre s’hagi pogut inspirar en el de la mítica pel·lícula de De Sicca, Miracolo a Milano. El format i l’edició són prou cuidats però en la meva opinió la impressió de les imatges manca de contrast i els fa perdre una mica de força. Però no hi fa res, les més de setanta imatges incloses en el llibre responen plenament a l’estil inconfusible de Guerrero, amb tota la seva intenció i personalitat. Pels paisatges que retrata, per la humanitat i el respecte amb què s’acosta als fotografiats, per la seva excel·lent composició, sempre diàfana, per la claredat del seus missatges i continguts, etc., en fi, trobem el Guerrero de sempre, a qui hem admirat en alguns dels seus llibres més brillants com ara Imatges i paraules, Santa Coloma, entre la vida y la vida o Los ojos de los pobres, escrit també a duo amb el bisbe Pere Casaldàliga. I una vegada més torna a ser el fotògraf que valora especialment la complementarietat entre les seves imatges i la paraula escrita d’aquells que les veuen (i admiren), a qui sempre ha demanat l’aportació dels seus comentaris.

I aquí arriba en Javier Pérez Andújar. El seu text parteix d’una lectura que pretén captar les motivacions i la personalitat del fotògraf però que, com es correspon a un escriptor amb una forta personalitat, va molt més enllà, introduint-hi tot el seu món de reflexions i deixant l’empremta de la seva forta petjada. Les seves consideracions, sovint molt severes, sobre la història de la immigració, l’urbanisme, l’atur, la pobresa o la marginació, entre tants altres, s’endinsen sovint en terrenys de gran profunditat. Requereixen també una lectura pausada per gaudir d’una prosa carregada de pensament i poesia. Alguns dels seus passatges ens transporten en certs moments a les emotives pàgines de Los príncipes valientes o Paseos con mi madre.

El conjunt del llibre, amb la complementarietat de les dues aproximacions, la gràfica i la literària, és especialment potent i constituirà sens dubte un referent a l’hora de descriure i examinar la immigració dels nostres dies. S’hi percep, en tot moment, l’estreta complicitat dels dos autors que han viscut experiències paral·leles, vinculats per un paisatge comú, com si el riu Besòs, que comparteixen les seves dues ciutats, Santa Coloma i Sant Adrià, els hagués mantingut sempre units també a ells.