Em ‘dónes un petó?’ als Boliche

25.05.2013

Marta Rollan celebra la iniciativa de Rafael Dalmau i Alfons Mas de ressuscitar el Boliche per exhibir-hi cinema en versió original subtitulada en català. Ara seria bo que hi poséssim tots els sentits perquè el resultat fos impecable i evités errades com “donar un petó” per “fer un petó”.

 

Sergi López, a Tango libre

 

El passat divendres 17 de maig van reobrir els cinemes Boliche de la Diagonal de Barcelona després de cinc anys tancats. La iniciativa és de Rafael Dalmau i Alfons Mas, que tenen el lloable projecte de fer-hi projeccions en versió original subtitulades en català, VOSC. Divendres, en cartell, quatre pel·lícules: dues de producció espanyola amb diàlegs en castellà i sense subtítols –avantatges del bilingüisme, senyor Wert i companyia–, una de producció belga amb diàlegs en francès subtitulada en català, i l’altra de producció francesa també subtitulada en català. La pel·lícula belga és Tango libre, del director Frédéric Fonteyne, que va dirigir Une liaison pornographique el 1999, Una relación privada en castellà. Tango libre té el títol original en castellà perquè surt d’un diàleg entre un personatge català (Sergi López) –a qui a la pel·lícula titllen d’espanyol– i un d’argentí que li ensenya a ballar el tango. Tot plegat propicia un context força hispanoparlant (i sense subtítols en aquestes seqüències, senyors espanyols), tot i que el personatge de Sergi López deixa anar un “cargols, com en català!”, que ens fa evident d’on és (si no ho feia prou evident l’accent quan parla en francès).

La pel·lícula, com la del 1999 de Fonteyne, planteja relacions que s’allunyen de les canòniques o habituals. En aquest cas, dos homes, Ferdinand i Dominic (Sergi López i Jan Hammenecker) són a la presó per atracament i assassinat. Comparteixen, de manera consentida i amical, la mateixa dona, Alice (Anne Paulicevich), una infermera que treballa de nit i que els visita a la presó amb el seu fill adolescent, Antonio ( Zacharie Chasseriaud). Les visites es compliquen quan Alice coneix, en unes classes de tango a què assisteix, Jean-Christophe (François Damiens), un dels guàrdies de la presó que custodia els dos homes. El plantejament parteix, doncs, d’una relació de tres que aviat es veurà amenaçada per la interferència de Jean-Christophe.

La narració té un to tragicòmic que no queda massa clar si el director ha volgut imprimir de manera voluntària o si s’ha manifestat, pirandellianament, per la rebel·lió dels personatges o dels actors; però el cert és que hi ha moments moderadament còmics. El desenllaç és poc previsible, detall que s’agraeix, sobretot després que la trama s’enredi fins al punt que sembla impossible trobar un final.

Deixant de banda les valoracions del guió, el fet més rellevant d’aquesta projecció és que és en versió original i subtitulada en la nostra llengua. I la curiositat més gran abans d’entrar a la sala era: estarà ben traduïda? seran prou bons els subtítols? Doncs bé, durant els primers vint minuts tot apuntava que sí, que teníem una bona traducció i uns subtítols correctíssims lingüísticament. La traducció es va mantenir correcta, però, de sobte, en una de les visites a la presó, Ferdinand demana a Antonio que li faci un petó, i als subtítols apareix un “em dónes un petó?” Mal senyal. Però sembla que el text es recupera i va mantenint l’ortodòxia lingüística. I podríem dir que és així durant la resta la pel·lícula, tret de “vaig matar a un home”, “ja no vens al curs”, “alliberem a en Ferdinand i a en Dominic”, “ja vaig jo” i alguna altra. Poques, sí, però n’hi ha prou per desvirtuar el projecte que, per tot el significat que té al darrere i per tot el que simbolitza en aquest moment convuls en què cal defensar la llengua, hauria d’exhibir una codificació perfecta del català. Sap greu treure-ho a la llum, perquè realment hi ha pocs errors, però s’hauria d’aconseguir que no n’hi hagués cap.

En el cas de Tango libre, els subtítols han anat a càrrec de la distribuïdora, Paco Poch Cinema –no com en la majoria de pel·lícules que es projectaran als Boliche, que els mateixos cinemes s’encarregaran de subtitular–, i els errors es podrien justificar perquè és un projecte nou i potser s’ha traduït a última hora i amb poc temps per corregir el guió. Les persones que ens dediquem a la correcció en el món audiovisual ja sabem que sempre es fa la feina contra rellotge, però valdria la pena que, ja que tenim la sort que Dalmau i Mas hagin agafat aquesta direcció cap al cinema en versió original i subtitulat en català, hi poséssim tots els esforços perquè el resultat fos impecable. I així evitaríem que els arbres no ens deixin veure l’autèntic “VOSC”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. Bravo, Marta, et felicito pel teu article, que subscric de dalt a baix. Esperem que els promotors de la iniciativa -lloable iniciativa- tinguin prou sensibilitat i criteri per corregir aquestes petites -de moment- deficiències i aviat puguem seguir les pel·lícules que vindran sense més sobresalts. I així evitem que els arbres, com tu dius amb aquest enginyós joc de paraules, no ens deixin veure el VOSC.

  2. Tens tota la raó. En temps d’agressió a la llengua, tota exigencia és poca, però, pel que dius, veig que tot peta bastant rodo, al Boliche. No m’agradaria pas que ara els “puretes” la se t’hi apuntessin a fer de policies lingüístics. Tot allò que fa a la llengua s’ha de fer sense ardors patriòtics i amb molta prudència, com la que tu exhibeixes. Felicitats!

    • Donem-los un vot de confiança! La iniciativa és magnífica i segur que trobaran la manera de solucionar aquestes errades…

  3. ostres, perdona per la ignorància, però podries explicar què hi ha d’incorrecte a:

    “vaig matar a un home” i “alliberem a en Ferdinand i a en Dominic”?