Els set caps de Ponsarnal

1.01.2014

00:00:00 és l’última exposició de l´escultora Sara Ponsarnal, inaugurada el 20 de desembre a la sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida. Rebeca A. Sanfeliu en fa la crònica i Teresa Güerre l’ha retratat.

 

Sara Ponsarnal a la sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida | © Teresa Güerre

“El temps se’ns acaba, de sobte arribem al final del nostre camí i ens adonem que encara quedaven moltes coses per fer, per dir, per complir, per canviar … però les vam deixar per demà i ara ja és massa tard”. L´exposició de Ponsarnal neix de les pròpies reflexions de l’artista sobre el pas del temps, representades amb set grans caps i els seus últims pensaments.

Els caps, polits a partir de blocs d´alabastre de més de 300 quilos, són impressionants. Sens dubte Ponsarnal aconseguix treure de la pedra una profunda expressió humana i donar a cada una de les seves peces una personalitat tan real que espanta. Les figures transmeten l’angoixa, la resignació, l’amargor o la pau que cadascú pateix mentre ressona el seu darrer pensament.

Per bé que l’escultora treballa amb diferents materials com el bronze o el ferro, amb la pedra hi té un lligam especial. No hi ha gaires dones que s’enfrontin a la dura tasca de polir la pedra, i encara menys en gran format com el que es presenta en aquesta exposició.

L’artista compta amb una llarga trajectòria professional, que inclou obres a diferents carrers de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i a viles de Lleida, així com diverses exposicions, tant col.lectives com individuals. Durant anys va tenir una galeria-taller amb exposició permanent d’obra pròpia a Barcelona i ara viu a Granyena de les Garrigues, on té el taller on ha donat vida als rostres d’aquesta mostra que ara presenta a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida.

Amb 00:00:00, Ponsarnal se supera i ens presenta una exposició que combina l’art, amb la poesia, la filosofia i el disseny. Les peces pengen d’uns fils i a sota es poden llegir algunes frases gravades sobre làmines de plom. Sobre cada cap es projecta una paraula relacionada amb el concepte del temps i l’ombra de cada peça sobre el terra, fent que el global de la instal·lació tingui un gran impacte. És un conjunt sinèrgic i molt potent.

L’exhibició romandrà oberta fins a finals de febrer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris