Els paisatges infinits de Yann Tiersen

13.05.2014

Les melodies oníriques de Yann Tiersen van omplir la sala Barts dijous passat dins del 15è Festival del Mil·lenni. El músic bretó hi va presentar el seu darrer disc ‘∞ (Infinity)’, que surt a la venda la setmana vinent i que compta amb les col·laboracions d’Aidan Moffat i Amiina, entre d’altres.

Yann Tiersen va ser a la Sala Barts de Barcelona | Foto d'Ariana Nalda.

El local era ple a vessar. L’expectació es deixava sentir en forma de xiulets i crits. “És el tercer cop que el veig”, va expressar -eufòric- el noi que tenia just al meu davant. Veus entrecreuades feien que l’espai semblés tupit. Cabells curts, caçadores de cuir, ambient desimbolt, camises de quadres, parelles i grups d’amics.

La llum blava de l’escenari preparava el terreny per a l’entrada a l’univers melancòlic i esotèric del compositor i poliinstrumentista francès. Un paisatge musical esculpit a partir de violins estridents, sintetitzadors, danses vocals  fosques, polifonies, xilòfons innocents i pianos devastadors. Una regressió a la infantesa i una inspecció musical i epidèrmica sobre el pas del temps són el fil conductor del disc i van articular el concert de Yann Tiersen. El públic present no es va voler esperar al dia 19 de maig- data en què surt publicat el nou treball de Yann Tiersen ‘∞ (Infinity)’ –  per experimentar el món sonor que el disc conté.

Cants a l’amor, ritmes lents, xiuxiuejos i mantres, però també passejos ràpids pel bosc, gaudint d’un present misteriós i canviant. Paisatges sonors infinits que embolcallen i tenyeixen de misteri l’espai. El disc és introspectiu, molt instrumental i carregat de llegendes i misticisme. ‘∞ (Infinity)’ ha estat enregistrat a Islàndia i a la Bretanya Francesa i fusiona bases electròniques amb rock postinstrumental.

Yann Tiersen va obsequiar el públic amb tres bisos i va repassar -també- temes dels discos Skyline, DustLane i C’était ici. Va fer sonar el violí furiosament, es va asseure al piano per fer emanar tota la blavor musical -les tristeses reconcentrades més secretes- i va tocar la percussió de xilòfons tàntrics. Una veu femenina recitava i l’acompanyaven un parell de guitarristes elèctrics, un bateria i un xilofonista. Sis músics, al costat de Yann Tiersen.  El públic va embogir quan van interpretar “A midsummer evening” i també hi van haver moments de silenci total quan el músic va regalar als oients algunes de les cançons més emblemàtiques de la banda sonora de la pel·lícula Amélie, com “La dispute” amb acordió i piano.

‘∞ (Infinity)’ ens acosta a un món interior format per molts replecs musicals, fantasies velades i ecos màgics, que connecten amb un món imaginari poderós que ens ressona endins. Belleses fràgils, puntes d’ira efímeres i l’aurèola misteriosa de l’amor pertot. Les recitacions en l’idioma suau de l’islandès i el cor de veus múltiples i etèries confegeixen un acabat amb relleus glaçats, que emulen la majestuositat d’una natura hivernal i de bellesa implícita. Amb 10 discos a l’esquena, Yann Tiersen no deixa de sorprendre’ns i ens descobreix nous camins musicals.

Yann Tiersen compon una música onírica tintada de melangia | Foto d'Ariana Nalda.