Mor l’escriptor Javier Tomeo als 80 anys

22.06.2013

Avui ha mort Javier Tomeo a Barcelona als vuitanta anys. A ‘Constructores de monstruos’, la darrera novel·la de Javier Tomeo, s’hi amaguen monstres de tota classe, que ens són presentats amb un humor tallant i absurd, intel·ligència i subtilesa. Un llibre extraordinari d’un autor excepcional.

Javier Tomeo

A principis d’aquest 2013, l’editorial madrilenya Páginas de Espuma va tenir l’encert, la gosadia i el bon gust de publicar el llibre Cuentos completos  ––edició de Daniel Gascón––, l’obra contística completa de Javier Tomeo (Quicena, Huesca, 1932). Ara, l’editorial barcelonina Alpha Decay ha publicat, dins la col·lecció Héroes Modernos, el llibre Constructores de monstruos, l’última novel·la de l’autor aragonès, una peça inèdita fins ara.

Amb aquest llibre, Tomeo fa una síntesi magistral de bona part del seu imaginari i de les tècniques narratives que l’han convertit en un dels autors més singulars, genuïns, prolífics i personals de la narrativa contemporània. A més, hi ha l’afegitó dels dibuixos del propi autor, o més ben dit, les caricatures, perquè al capdavall els personatges de Tomeo són «criatures passades de rosca, esperpèntiques i hipertrofiades», tal com ell mateix indica en el pròleg, i per això la caricatura és el retrat que més els correspon.

El procés creatiu de l’autor té poc a veure amb els convencionalismes narratius d’avui dia. Tomeo escriu «al dictat d’automatismes psíquics», per això les seves novel·les no tenen un vertader argument, sinó que es tracten de «situacions dramàtiques més o menys prolongades que es desenvolupen en espais tancats». No ens ha d’estranyar, doncs, que molts dels seus llibres, a més de ser traduïts a diversos idiomes, s’hagin representat en els millors teatres europeus, amb gran èxit de crítica i públic.

Javier Tomeo

Tomeo és un dels grans, un referent, no n’hi ha cap mena de dubte: el seu humor tallant i absurd, la intel·ligència i subtilesa amb què narra ––capaç de convertir el lector en còmplice––, la truculència de les escenes, la perversitat sui generis dels narradors, la hilaritat que provoquen els diàlegs, l’autoironia, el grotesc dels personatges, les expressions col·loquials que amaren del geni de la llengua, l’economia de mitjans narratius, el minimalisme mig buñuelesc mig goyesc, la nitidesa de les imatges, els jocs de llenguatge al servei d’un surrealisme fosc i naïf, la mordacitat velada, el potencial al·legòric i metafòric de les històries i d’algunes frases, l’asimetria dels monstres-personatges, la tendresa aspra i ennegrida…

Constructores de monstruos no és només un del millors llibres de Javier Tomeo, és també un dels més representatius, una espècie de còctel essencial en què l’autor ha destil·lat el bo i millor de la seva producció literària, des dels cèlebres Amado monstruo o El castillo de la carta cifrada , fins a títols més recents, com ara Los amantes de silicona o La noche del lobo, passant per llibres tan genials i estrambòtics com Historias mínimas o El cazador de leones.

Així, en aquesta darrera novel·la hi trobarem: gossos amb un sol testicle, monstres per excés i monstres per defecte, una cortina d’esquelets que es belluga al ritme de la brisa, problemes oculars, ullals ensangonats, castells, palaus, fortaleses, dones amb una capacitat ovàrica desmesurada, personatges asimètrics, coixos i amb un sol ull, la pluja que va de dalt a baix i no canvia, cervells, cors, pròtesis, nens lleugerament oligofrènics, dentadures postisses, cadàvers, enterramorts, enans, ocells negres i títols nobiliaris.

Cap a la meitat de la novel·la, el narrador ens confessa que ell només és un «creador de monstres vocacional». Al cap d’una estona, l’altre protagonista, Tadeusz, afirma que un cop comences a fabricar monstres, ja no hi ha retop. Tomeo és un «creador de monstres vocacional» que no va poder ––ni va voler–– fer marxa enrere, un escriptor de llarga i sòlida trajectòria literària, amb més de cinquanta anys d’experiència com a narrador i quaranta novel·les-monstres tot darrere. Poca broma. És un escriptor vertaderament excepcional, un autor amb una veu literària pròpia, inconfusible, perfectament diferenciada. Un mestre. Que en prenguin bona nota els funcionaris de la literatura, sisplau, com ara els encarregats d’atorgar el Premi Nobel, entre d’altres.