Els “Mestres antics” de Sant Lluc: saviesa i dibuix

28.01.2015

Sant Lluc enceta l’any expositiu presentant obres de socis que han marcat una manera de fer que encara avui defineix l’entitat. Acompanyen l’exposició “Els dijous de Mestres antics”, un cicle d’activitats paral·leles que reflexionen sobre el dibuix.

Obra d'Àngel Femenia

Obra d’Àngel Femenia

Amb el títol “Mestres antics. Del XIX al XX, dibuix a Sant Lluc” aquest centre de pràctica artística exposa 23 dibuixos de creadors que es poden definir “mestres” pel valuós llegat que han deixat en la història de l’art català.

Es tracta d’un mestratge amb arrels profundes, que remunta als anys fundacionals de l’entitat, nascuda el 1893. El muntatge de l’exposició evoca aquella època i converteix l’espai en una galeria de finals del segle XIX amb l’ovalat sofà de vellut vermell i les sòbries i elegants parets gris cendra on les peces s’agrupen com era costum aleshores.

La suggeridora atmosfera ens prepara a descobrir el fil que uneix les obres: la presència d’un ideari col·lectiu, una manera de fer pròpia de Sant Lluc, més enllà de les estètica individual de cada artista. Domina aquesta poètica la centralitat del dibuix com a punt de partida de qualsevol projecte creatiu. Uns apunts al natural de Joan Miró, Rafael Solanic i Joaquim Torres-García expliquen la importància de l’observació i de l’estudi del cos humà com a exercici fonamental en el procés d’elaboració d’una obra d’art. Són nus masculins, ja que eren els únics permesos en un Sant Lluc nascut amb arrels confessionals.

Al costat en trobem, però, de femenins: una rígida moralitat no impedia als socis de treballar de manera més lliure en el privat del propi taller, on no posaven en perill la imatge compromesa de Sant Lluc. A més de joves com Sert i Torres-García, s’hi dediquen els germans Llimona, encarnació de seriositat i correcció moral pels seus companys.

Nu de Torres-García

Nu de Torres-García

Aquesta llicència demostra la riquesa del pensament dels inicis d’un Sant Lluc on conviuen una ètica conservadora i una estètica moderna. Obres gairebé contemporànies de dos fundadors ho fan visible: mentre l’arquitecte Enric Sagnier dóna vida a una al·legoria de les arts beneïdes per un encenser, Alexandre de Riquer es deté en les sensuals sinuositats d’una model, la carn de la qual sobresurt negligentment d’un llençol.

Els “mestres antics” de Sant Lluc, doncs, es mouen entre un ampli ventall de possibilitats creatives, aspirant sempre a l’excel·lència tècnica que prové del domini del traç. Aquesta exigència i una visió compromesa de la tasca artística justifiquen que l’entitat rebés la majoria dels grans encàrrecs públics i religiosos del començament del segle XX. En són un exemple el projecte per als frescos del Palau de la Generalitat de Torres-García, del qual es mostren uns dibuixos preparatoris, o la decoració de Sert per la Seu de Vic, l’estil dels quals es recorda aquí amb esbossos d’altres projectes inacabats.

Si dibuix, complexitat estètica i compromís són les línies guies que travessen l’exposició, queda espai també per un diàleg més íntim amb cadascuna d’aquestes exquisides joies: des del retrobament, mai defraudador, amb el Josep Llimona dibuixant fins a la sorpresa d’autors menys coneguts com un Joaquim Renart capaç d’atrevits cromatismes o un Àngel Femenia que es decanta per un simbolisme macabre.

Acompanyen l’exposició “Els dijous de Mestres antics”, un cicle d’activitats paral·leles que reflexionen sobre el dibuix i la importància d’alguns dels “mestres” en mostra. Hi intervindran el cap de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Juan José Lahuerta, el Dr. Francesc Fontbona i la Dra. Pilar Sáez. A més, es presentarà el llibre “Sobre Rafael Solanic. Un escultor, una biografia”.

Podeu trobar més detalls sobre la programació aquí.