“Els inconformistes” de Martin Parr a La Virreina

5.05.2014

Aquest any els aficionats a la fotografia estem de sort. Després d’ “A cop d’ull” i “25% Catalonia at Venice”, dues excel·lents exposicions, ara La Virreina Centre de la Imatge ens fa un altre regal i presenta “Els inconformistes”, un ampli treball que el fotògraf Martin Parr va realitzar als pobles del West Yorkshire a mitjan anys setanta.

Parr és un gran fotògraf anglès, soci de Magnum, l’agència fotogràfica més prestigiosa de món, fundada el  1947 per Robert Cappa, Cartier Bresson i David Seymour.

El 2012 ja vam poder veure al CCCB una extraordinària exposició de les seves fotografies sobre el món del turisme de masses, un dels temes al qual  ha dedicat una especial atenció, així com a la societat de consum i l’oci. L’estètica de les fotografies actuals de Parr és molt particular. Forta intensitat de colors, estètica kitsch, escenaris, temes i objectes carregats de vulgaritat d’on extreuen la seva força. I tot plantejat amb un àcid sentit de l’humor i una considerable dosi de crítica social.

Doncs bé, cal advertir que allò que veiem en aquesta exposició a La Virreina és un treball realitzat a mitjan anys setanta que s’allunya molt d’aquest perfil que acabem de dibuixar. Es tracta d’una sèrie que Parr va realitzar al començament de la seva carrera, entre els anys 1975 i 1980,  a petites poblacions del comptat de Yorkshire on s’havia traslladat a viure des de Manchester amb l’escriptora Susie Mitchell, que després esdevindria la seva dona. Parr retrata amb afecte i minuciositat la vida i els costums d’unes comunitats religioses, metodistes i baptistes, anomenades “Inconformistes” perquè a mitjan segle XVIII es van separar de l’església ortodoxa anglesa. Hi cerca velles tradicions i costums, ja en vies de desaparició en aquells anys. Cerimònies religioses, celebracions populars, espectacles, centres socials, petits tallers tèxtils, comerços, el món de la caça, vestuaris de l’època, etc. etc. Tot un món que l’autor documenta amb un rigor gairebé antropològic. De fet, si no fos pels referents religiosos esmentats, més aviat ens caldria parlar d’una exposició sobre els conformistes, unes gents que representaven les formes de vida més tradicionals d’aquella societat i d’aquell temps.

Martin Parr

L’exposició presenta un conjunt de 75 fotografies, exclusivament en blanc i negre, un altre tret diferencial respecte de la seva obra posterior, on el color té una importància fonamental. I encara més diferències, la composició de les imatges és extraordinàriament equilibrada, clàssica, lluny de les saturacions, distorsions i desequilibris de les seves etapes posteriors. És doncs un treball més tradicional, més acadèmic, però carregat d’interès fotogràfic i documental que agradarà especialment als amants de la fotografia i dels reportatges de factura més clàssica.

En resum, una exposició molt ben presentada a la qual només voldríem fer una observació. Com en d’altres ocasions, la preciosa sala del Palau que es destina a espai de descans i de mostra dels catàlegs té una llum totalment insuficient que fa molt incomoda la seva lectura, una mancança que es podria corregir sense dificultat. Finalment, els qui visitin l’exposició han de saber que tenen l’oportunitat de veure també la mostra molt interessant “25% Catalonia at Venice”, de la qual ja vam parlar a Núvol, que s’exhibeix en les sales annexes.