Els homes, segons Angelika Schrobsdorff

4.09.2018

Eveline Clausen, l’alter ego d’Angelika Schrobsdorff, dóna veu a l’autora en aquesta fascinant novel·la semi-autobiogràfica titulada Els Homes. L’edició inicial va ser publicada el 1961 i, tot i que es van censurar bastants fragments i eliminar els dos últims capítols, va produir un gran escàndol polític i moral. No va ser fins l’any 1986 que es va editar la versió íntegra a Alemanya.

Angelika Schrobsdorff Foto de Jens Busch

Per fi arriba a Catalunya sense censurar i amb els dos capítols L’amant i L’estimat gràcies a l’editorial La Campana i a la traducció d’Albert Vitó i Anna Puente.

Mentre que a Tu no ets una mare com les altres, un altre gran èxit de l’autora, Schrobsdorff relata la vida de la seva mare, Else Kirschner; a Els Homes, narra la seva vida, una vida “lligada al sexe masculí com les abelles a la mel”. De seduir en fa un art. I com cauen tots rendits als seus peus! Alemanys, búlgars, anglesos, americans…

La novel·la inicia amb el despertar sexual d’Eveline, que ja amb 14 anys, s’enamora d’un capità de coberta alemany que passa de la trentena. “Vaig notar els seus llavis entreoberts i la seva llengua humida i suau que lliscava sobre la meva boca tancada. Va ser com una descàrrega elèctrica, tan dura, tan dolorosa, tan inesperada… Era la primera vegada que un home em feia un petó”. Acompanyem a l’Eveline al llarg de la seva vida i la veiem convertir-se, no sense inseguretats i pors, en una dona madura que busca una vida intensa i moralment despreocupada.

Allò curiós d’aquesta novel·la és que sempre ens han explicat les vivències de la femme fatale des del punt de vista de l’home. Però arriba Schrobsdorff i trenca amb el patró literari masculí escrivint una novel·la autobiogràfica des del punt de vista femení. Ella té el control de les relacions; poden ser afortunades o desafortunades, però ella decideix quan comencen i quan acaben. En una entrevista, Schrobsdorff va declarar: “Em feia una por terrible que m’abandonessin. No me n’anava mai amb un home fins que estava segura que jo era la més forta dels dos i que, per tant, el podria deixar”.

Els Homes s’assimila a un fulletó sentimental, ja que només tracta temes relacionats amb l’amor i el sexe; però alhora no es pot encabir en aquest gènere perquè va molt més enllà d’això: és una novel·la psicològica que relata la història d’una noia preciosa però sense identitat que veu en el fet de seduir, la seva raó de viure.

S’enamora, però mai dura. Potser busca una parella ideal, d’aquelles que no existeixen; potser és la imatge mítica del seu pare que fa que cap home sigui un candidat suficientment bo. El que sí sabem és que sempre acabava decebuda. Fins i tot a vegades un no pot evitar sentir llàstima (poca) pels pobres infeliços que cauen en les seves mans, el cor dels quals queda totalment destrossat.

Cal destacar que Schrobsdorff no li dóna importància al context històric. Primer, es veu obligada a emigrar forçosament a Bulgària per tenir una mare jueva; després, un cop guanyen els aliats, és perseguida per tenir un pare alemany. Així doncs, ens trobem en temps del nazisme, i posteriorment, de postguerra. Però ho sabem principalment pels seus amants, no perquè ella tingui realment consciència dels esdeveniments. Val a dir que tampoc se sent víctima de la seva situació.

El relat està narrat a través de la mirada d’Schrobsdorff, una mirada genuïna però també crua i crítica amb ella mateixa. No intenta guanyar-se al lector ni amaga els defectes d’Eveline. De fet, aquesta se’ns presenta com una jove bellíssima, sensual i seductora, però alhora egoista, cínica, consentida, superficial, desagraïda… La llista és llarga. A més a més, no mostra interès per res, no sap fer res. Només obtenir privilegis gràcies a la seva bellesa. Però Eveline admet el seu caràcter i els seus defectes: “El meu egoisme, però també hi ha la superficialitat, desinterès, ignorància, crueltat… […] Encara no he acabat. Em faltaven la mandra, el cinisme i el desig de venjança quan m’ofenen”.

També és xocant la seva desafecció emocional, fins i tot envers als seus familiars més propers. Té el cor gelat. Per exemple, dos escenes que posen els pèls de punta són el retrobament d’Eveline amb la seva germana quan aquesta surt d’un camp de concentració; i el retrobament amb la seva mare, ja molt malalta, a Alemanya després de molts anys sense veure’s. Ni una mostra de tendresa, d’empatia, d’emoció. Simplement, es desentén dels problemes aliens i defuig tot tipus de responsabilitat. 

Però també és l’encant de la novel·la; Schrobsdorff no jutja, no imposa, només explica.  En definitiva, Els Homes és una novel·la única, fascinant i brutalment sincera que trenca amb patrons i estereotips. Ens mostra una Eveline lliure i descarada; fa amb els homes el que vol, tot i viure-hi sempre sotmesa. El seu lema: Seduir per sobre de tot.