Els forats negres de la psique

10.09.2014

Com si fos ahir ens convida a endinsar-nos en temes profunds, que ens interpel·len directament. El subconscient, el món dels somnis o dels secrets són elements amb els quals el lector es veurà obligat a jugar.

Teresa Muñoz | © Laia Serch

La novel·la s’inicia amb la protagonista, la Sabina, preocupada pel seu malestar físic i psíquic: no pot treballar, té por de sortir al carrer i de la foscor, pateix atacs de pànic i malsons que no recorda. La mare malalta d’alzheimer que viu al poble, la seva amiga Mila i la parella a la qual ja l’uneix poca cosa configuren el seu entorn.

Al llarg de la novel·la, la Sabina haurà d’afrontar les seves pors per descobrir què s’amaga darrere els símptomes que pateix. A través de petits indicis, la Sabina i el lector alhora, entraran en un laberint de difícil sortida però que esdevindrà l’única opció possible. La recerca del passat i de la veritat són la base sobre la qual la Sabina es mourà. L’enfrontament contra els propis fantasmes esdevindrà clau per dibuixar una escletxa d’un futur millor.

En una obra on no tot és el que sembla, el fet que es tracti d’un text narrat ajuda a augmentar la sensació d’angoixa i patiment que intueixo que l’autora pretén imprimir al llibre. La confusió en la qual viu submergida la Sabina s’encomana al lector, que no sap quan s’inicia o quan acaba un diàleg o un pensament. Es tracta de submergir-se sense por en un somni, en què no saps ni quan hi entres ni quan en surts. En aquest sentit, és una novel·la onírica, que viu la frontera entre el real i l’irreal, aquell límit on es dóna la informació justa perquè el lector se senti atrapat des del primer moment.

El llibre es llegeix amb facilitat gràcies, en primer lloc, a la molt ben filada intriga, però també per la fantàstica utilització d’un llenguatge entenedor, que ajuda al lector a empatitzar amb la protagonista. Es diuen les coses pel seu nom, tal com són, com succeeix quan descriu una amiga del poble (“… jo li veia restes de pollastre a les ungles i em preguntava com podia ser que no s’adonés que tenia les mans tacades de sang…”). Mitjançant aquestes descripcions realistes podem captar amb gran immediatesa les mateixes sensacions que la Sabina experimenta.

En definitiva, estem davant d’un assumpte fosc que discorre en el fluir de la vida i els seus clarobscurs: les mentides, la relació de parella i entre pares i fills i els forats negres de la psique. Absolutament recomanable.