Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin

23.04.2018

Per fi arriba a Catalunya, després de 44 anys de la seva primera publicació, la traducció de l’extraordinària novel·la de ciència ficció de l’americana Ursula K. Le Guin (1929-2018) Els desposseïts, gràcies a Blanca Busquets, la traductora, i a l’editorial Raig Verd.

Ursula K. Le Guin

 Els desposseïts és una profunda crítica social i política a través de la mirada única de Le Guin, elogiada des dels camps del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme. Les idees que exposa són revolucionàries fins i tot en l’actualitat, i és que no hem d’oblidar que la novel·la va ser publicada l’any 1974. Ha guanyat nombrosos premis, com el premi Nebula, l’Hugo, el Locus i el Prometheus, entre d’altres.

El tema principal d’Els desposseïts és el xoc cultural. Le Guin contrasta dos sistemes d’organització social mitjançant dos planetes: Urras, una societat Capitalista amb majúscules, dominada pel propietari i opressora de la classe baixa; i Anarres, una utopia ambigua, on les distincions de classe no existeixen, però que resulta ser opressiva a la seva manera.  Amb tot, Le Guin aconsegueix detallar a la perfecció el funcionament d’un sistema d’organització social anarquista, diferent i antagònic al capitalisme, però també al socialisme d’estat.

La utòpica Anarres està fonamentada en les idees d’una figura cabdal en l’imaginari anarresti, Odo, al·legoria de les idees de l’anarquista Kropotkin, que defensà l’abolició de tota forma de govern a favor d’una societat regida exclusivament pels principis de solidaritat i cooperació, sense la necessitat de cap institució estatal.

El protagonista, un físic anomenat Shevek,  desil·lusionat amb el rumb que està prenent Anarres, decideix emprendre un viatge a Urras, on pretén acabar i divulgar una nova teoria. Vol enderrocar murs, vol un lliure intercanvi entre Urras i Anarres,  perquè l’única solució al conflicte planetari és la compassió, la conciliació i l’autosacrifici. Ho aconseguirà?

Le Guin escriu des de la perspectiva del gènere i, lluitant contra les convencions de la ciència ficció, fuig de les històries matusseres on l’home conquista l’univers a través de la força i la dona, submisa i complaent, li està eternament agraïda.

Per últim, cal remarcar la gran capacitat d’invenció de l’autora, que crea un llenguatge especial per a cada un dels mons. Així, per exemple, a Anarres no existeixen els pronoms possessius, ni paraules relacionades amb la possessió, el capitalisme, etc.

Aquesta limitació del llenguatge anarresti és la representació de la hipòtesi de Sapir-Whorf, per la qual el llenguatge no es limita a expressar els nostres continguts mentals, sinó que és un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat.

Definitivament, Els Desposseïts és una novel·la que supera totes les expectatives; una veritable oda a l’autocrítica i a l’inconformisme que revifa l’esperança d’una civilització ideal, fantàstica i utòpica.