El Versus Teatre guanya la partida al clima

3.12.2014

És  Maggie & Maggy una obra sobre el càncer? Sí, però no. O no només. Més aviat és una peça sobre l’amistat que qüestiona la sinceritat amb un mateix i les llicències literàries, és la lluita ferotge contra una malaltia i és el futur que a tots ens assetja. Un encert del Versus Teatre que demana a crits una pròrroga.

Una escena de Maggie & Maggy que dirigeix Ever Blanchet. © Versus Teatre

Una escena de Maggie & Maggy que dirigeix Cristina Gàmiz © Versus Teatre

 

Feia temps, molt de temps, massa temps, que no anava al teatre i trobava, al taulell de la taquilla, el rètol d’”entrades exhaurides”. Això ha passat al Versus, un vespre diluvial d’aquells en què la climatologia invita a quedar-se a casa arraulit al sofà, embolcallat amb una manta de quadres i una tassa de xocolata desfeta entre les mans. El miracle ha estat Maggie & Maggy, un text de la nord-americana Catherine Butterfield dirigit per Cristina Gàmiz. Una d’aquelles perles amb què periòdicament ens obsequia la petita sala de les Glòries, dirigida amb mestria per l’incombustible Ever Blanchet.

Maggie (Sonia Sobrino) és una escriptora d’èxit instal·lada a Nova York. Quan arriba a Boston, la seva ciutat natal, per promocionar la seva última novel·la, rep una trucada d’en Jim (Raúl Llopart), el seu ex-nòvio de l’institut, que la convida a sopar a casa i així coneix la seva dona, la Maggy (Amaya Mínguez), que té càncer. Han passat vint anys. Una trobada, per tant –o retrobament, de fet-, que pot semblar forçada però que desperta un vendaval d’emocions a tres bandes, sacseja les realitats dels protagonistes i els encamina a un desenllaç que mai s’haurien plantejat.

L’espectacle, que va ser premiat a la Mostra de Teatre de Barcelona 2011, trenca la quarta paret i dialoga amb el públic, ja des de l’arrencada. Malgrat que hi ha altres personatges que serveixen l’acció, la trama pivota en el matrimoni i en l’amiga recuperada. Dues dones que comparteixen nom i acústica –que no grafia- però que no poden ser més diferents, i un home que recorda amb nostàlgia el seu amor del passat alhora que s’aferra amb força al seu amor del present. Tots tres s’esforcen a semblar el que no són, buscant aquella acceptació que tots necessitem, però que l’amistat desemmascara i permet deixar d’actuar i ser un mateix, amb el descans que això comporta. Sobrino, fantàstica i majúscula, desplega una vis còmica espaterrant; Llopart encarna un marit pacient i valent, que ens regala un monòleg preciós; i Mínguez, una malalta continguda i precisa, gens lacrimògena, ens dóna una lliçó contundent d’integritat i fortalesa.

Aquesta tragicomèdia està plena de capes sobreposades. Com si fos un joc de nines russes, es van descobrint poc a poc destapant una immensa humanitat. Maggie & Maggy ha estat tres setmanes llargues al Versus (acaba aquest diumenge dia 7), però si jo fos ells intentaria repescar-la al més aviat possible. Dóna gust comprovar com l’escena barcelonina és capaç de generar joies de petit format com aquesta que deixen en evidència totxos indigestos amb ínfules de grandesa mimats amb grans recursos.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Realment una gran sorpresa. Costa enfrontar-se al cáncer des de la comèdia. I ho dic perquè la meva mare hi està lluitant, i tots al voltant d’ella. Però aquesta obra és més que una història de o vers el cáncer. És una trobada inesperada, tant de la protagonista amb el seu amant del passat, com del públic amb una història que bé podria representar-se en el seu veí teatre Nacional. Sort del Versus, que sempre ens sorprén, i que aquest cop ha estat en Majúscules, doncs feia temps que no gaudia tant d’una obra tant magistral i alhora tant bén interpretada.

    • Estimat Jordi, sóc la Cristina Gámiz, he dirigit l´obra de la que parles i vull agrair-te el comentari. Per una companyia com la nostra, és essencial la veu dels espectadors. Tan de bo arribin les teves paraules a algú que programi un teatre i poguem tornar a representar l´obra a Barcelona, molta gent s´ha quedat fora. Moltes gràcies de nou.