El triomf de la voluntat

16.12.2014

Curt és l’única objecció sensata que es pot fer al concert de presentació de Dentro de la Luz, que els barcelonins Standstill van portar el passat dissabte 13 de desembre al Teatre Municipal de Girona. Pel que fa a la resta d’aspectes —musical, escenogràfic i interpretatiu— vam assistir a un espectacle irreprensible, pensat i treballat en tots els seus detalls, fet per tocar el cel i la perfecció.

Standstill en directe a Girona | Foto: Anna Otero/Laura Bartolomé

Standstill en directe a Girona | Foto: Anna Otero/Laura Bartolomé

Van arribar tard però van venir. Fa un any i mig que havia arrancat la gira de Dentro de la luz, un disc magnífic, però llargament infravalorat perquè no recau en un terreny d’immediatesa, sinó d’una conceptualitzat àrdua i que requereix el seu temps d’escolta.

Pot ser que Enric Montefusco i els seus companys fossin conscients i armessin l’espectacle de forma a reeixir comunicar el sentit (i els sentits) del disc mitjançant altre tipus d’emocions suplementàries de component molt més visual. La veritat és que el disc no ho necessita, però l’espectacle li dóna un valor afegit. És un pretext per un directe superlatiu, que no deixa ningú indiferent. I segurament que després de veure-ho, es tornarà al llarga-durada d’una altra manera.

Sobre l’escenari, es munta un claustre gòtic, amb arcs ogivals que al final són pantalles per les quals desfilen pintures romàniques, del renaixement italià i de l’escola flamenca, alternades amb imatges renderitzades a partir d’escàners tridimensionals del mateix concert. Una feina d’hores, feta amb gust (i segurament a gust), complementada amb làsers i fums que generen atmosferes bastant hipnòtiques i suggeridores, i coronada amb un vehement desplegament interpretatiu.

Per què si hi ha artistes que tenen un do, n’hi ha altres que creuen axialment en el que fan i cimenten la seva creació en l’esforç i en l’anhel de comunicar un missatge vital. Els Standstill es troben en aquesta segona categoria, però ja fa molt que han trobat la seva entelèquia: composicions elaborades i denses, enriquides amb unes lletres cuidades i profundes, i una dimensió d’espectacle entesa com un conjunt. És tot un triomf de la voluntat.

Standstill a Girona | Foto: Anna Otero/Laura Bartolomé

Standstill a Girona | Foto: Anna Otero/Laura Bartolomé

Curt, sí, perquè Dentro de la luz només aflora la durada d’una hora. És el que triguen les 12 magistrals cançons tocades seguidament. I, tot i que el públic va aplaudir entusiàsticament i demanar un bis, merescut de part a part, els músics no ho havien previst ni preparat.

Es perdona perquè tot plegat —i desplegat— és una obra mestra. Tenim l’exemple històric que ens ha donat Hans von Bullow respecte a Wagner. I els Standstill de fet, fan una sort de obra d’art total hodierna.