El teatre del món

Tina Vallès escriu amb un domini lingüístic exemplar i aconsegueix adaptar la llengua als personatges, caracteritzar-los sense parodiar-los, i insuflar els seus relats −quan són explicats per una veu en off− amb un alè de vida que convida a la participació emotiva.

I al final de tot, ve l’estil. Les llibreries d’aquest país estan plenes de volums de prosa que contenen històries intrigants i que formulen als lectors propostes intel·ligents; tanmateix, la credibilitat de les narracions cau davant les incerteses idiomàtiques. No només Tina Vallès escriu amb un domini lingüístic exemplar −fins aquí podríem remetre positivament a la seva feina de correctora−, sinó que aconsegueix adaptar la llengua als personatges, caracteritzar-los sense parodiar-los, i insuflar els seus relats −quan són explicats per una veu en off− amb un alè de vida que convida a la participació emotiva. Deixem-nos-en estar, d’ingenuïtats idealistes, el realisme no s’improvisa: hi ha un itinerari de coneixements que cada escriptor/a ha de recórrer a poc a poc per assumir-lo i respectar-lo amb coherència.

Abans d’això, hi ha la varietat. Porcel anava proclamant que un novel·lista sempre seria més important que un contista, i Pere Calders, amb tota la raó, s’hi enfadava («i Borges?, i Edgar Allan Poe?»). Evidentment, la reeixida d’un conte −això és, «la creació literària que ho supedita tot al principi d’economia» (Carme Riera dixit)− no pot comparar-se amb l’estructura complexa d’una novel·la, però quants escriptors són capaços d’escriure un recull de relats sense que, per una banda, s’ompli de narracions-comodí, i sense que, per l’altra, es generin repeticions a partir de dues o tres idees constants? Ara bé: El parèntesi més llarg es presenta al públic amb l’aspecte d’una obra complerta, madura i articulada.

En tercer lloc, ve la tradició. El títol, extret de la citació d’Armand Obiols que encapçala el volum, obre les portes a uns pares/mares putatius que tanmateix no ofeguen, amb el ressò de les seves veus, el flux ininterromput de paraules de l’autora. No hi ha plagi, no hi ha préstecs escolars, no hi ha calcs esquemàtics ni clins d’oeil per fer somriure fàcilment el lector. Fem un llistat dels millors contistes de la contemporaneïtat catalana: ja hem interpel·lat  Calders, Rodoreda i Carme Riera, ara caldrà afegir-hi Jordi Sarsanedas o Jesús Moncada i tancar les mateixes portes (perquè parlem d’influències i no pas de confluències) amb Quim Monzó. No tindrem cap dificultat per resseguir-ne les traces en la narrativa de Vallès, però també ens resultarà impossible demostrar-ho científicament.

En segon lloc, hi ha un programa. Ens ho remarca la frase posada a tall d’epíleg: «I qualsevol semblança amb la realitat és pura experiència». El comentador distret i malèvol l’interpretarà com una forma d’arrogància: si, per un moment, es posa les ulleres contra la miopia, si hi reflexiona amb calma, s’adonarà que es tracta d’una poètica, amb totes les conseqüències que en puguin derivar. (I, de pas, se li aconsella que avaluï el valor del conte «Pinter» com a gegantina mise en abime de tot el llibre).

En primer lloc, vénen els continguts. Però és aquí que l’esguard de l’observador es torna genèric, i produeix aquelles banalitats que les editorials solen posar a les contraportades quan ens assenyalen la presència de temes com ara la solitud, l’erotisme, la violència, la injustícia, etc.

Així, doncs, ens quedem amb un dubte. Aquesta mena de decàleg dimidiat ha estat ordenat segons un record del temps de l’escola, quan ens explicaven el significat del títol de l’obra de Sèneca el vell: Oratorum et rhetorum sententiae, divisiones, colores. L’ordre cronològic dels elements ha estat capgirat, però, en un cas com el del llibre de què tractem, no caldria invertir-ne també la importància?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació