El teatre de la vida

26.08.2016

Dimecres 25 d’agost la companyia madrilenya La Luciérnaga-ONCE va presentar a Girona ¡Quién va! Destino Hamlet, una comèdia atípica i hilarant, profunda i tremendament satírica. El públic va mostrar el seu entusiasme amb rialles i aplaudiments absolutament merescuts. Després, Núvol va poder assistir a un fragment de l’obra humorística Diner Negre, al Pati de les Magnòlies. El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) es troba en plena combustió, i continuarà amb el seu cartell fins aquest dissabte 27 d’agost.

Fotografia de Carles Palacio.

© Carles Palacio.

¡Quién va! Destino Hamlet, és una peça d’una originalitat extraordinària, que brinda a l’espectador 90 minuts d’humor eixelebrat. La modesta però encertada escenografia acompanyava el talent d’uns actors que, en un espai preciós i sota la llum dels astres, van comunicar a la gent l’essència del teatre: el seu sacrifici i les infinites recompenses que la disciplina brinda als seus participants.

Amb Sergio Peris-Mencheta a la direcció, l’obra es basa en el film En el moment més cru de l’hivern, de Kenneth Branagh. L’argument relata com Víctor Grau, un actor a l’atur, reuneix un grup d’excèntrics intèrprets, per estrenar la seva versió de Hamlet a un poblet de mala mort anomenat Esperanza. Aquí comença el deliri amb les seves dificultats, com l’exigència del guió, la convivència de l’equip o la construcció dels personatges.

Una altra de les característiques que exposa la comèdia és la prodigiosa transició entre escenes, que van transcorrent amb dinamisme i naturalitat. Així mateix, cal destacar la formulació del concepte metateatral: la vida és un teatre enorme a explotar; els espectadors assisteixen a l’obra dins l’obra. “¡Quién va!”, cridaven els actors; concloure una obra significa iniciar-ne una de nova. El turmentat Hamlet, l’amor, la bogeria, la depressió i l’amistat. “Shakespeare, en els temps que corren, és necessari”, postulava una de les actrius durant la funció.

Però no tot va de riure. Alguns monòlegs i discursos al·ludeixen a l’estat de marginació de la cultura en la nostra societat. Hi ha una crítica al pes de la fama i de la hipocresia, que aconsegueix sovint minvar la vocació i la professionalitat del gremi. Tanmateix, es detecta una denúncia i reivindicació respecte a la situació precària dels artistes. Altrament, el guió es refereix constantment al desgast del teatre actual, en contra de la popularitat del clàssic, pel qual s’apostava més i, conseqüentment, era més prolífer. Amb un final rotund, el protagonista s’encarà al públic i pronuncià un corol·lari apoteòsic: “Aquest és el somni d’una passió”.

¡Quién va! Destino Hamlet al FITAG | © Carles Palacios

¡Quién va! Destino Hamlet al FITAG | © Carles Palacios

Seguidament, al Pati de les Magnòlies, arrencava la segona funció de Diner Negre, una comèdia a càrrec del grup de Teatre Centre d’Arbúcies. La història ens porta a un seguit d’embolics que desemboquen en situacions absurdes i inversemblants, com la vida mateixa. Aquesta agrupació, que estrena una obra cada any, complirà enguany 150 anys de vida.

La setzena edició del FITAG es prepara així per un cap de setmana que promet molts més espectacles, provinents de tot el món i dirigits a totes les edats. El festival s’ha consolidat justament com a punt de fuga dels esdeveniments teatrals del continent. Podeu trobar més informació aquí.