El Teatre Arnau presenta…

9.10.2018

La companyia Blanco Roto i El Col·lectiu de companyies engeguen la programació escènica del Teatre Arnau amb un espectacle itinerant pel Raval. C/ Hospital amb St. Jeroni, de Jordi Prat i Coll, és una proposta nòmada, insòlita i diferent, que ens convida a descobrir racons del barri en companyia d’uns personatges en cerca d’amor.

La compania Blanco Roto presenta ‘C/ Hospital amb St. Jeroni’ als carrers del Raval.

Van tancant alguns teatres (la Sala Muntaner, D.E.P.) i en van obrint altres (La Gleva, Badabadoc… ). Els musicals tornen a una banda del Paral·lel i a l’altra els restauradors van avançant posicions. I l’Arnau continuava allà tancat i barrat, sense badar boca ni obrir cap porta ni finestra des de feia gairebé vint anys. El darrer teatre “de barraca” que quedava a l’avinguda, aquella artèria que havia estat la rambla dels pobres i el passeig del bullici, semblava condemnat a l’enderroc, a l’oblit o a convertir-se en un temple pudorós. L’Arnau! Que ha vist tanta cuixa i ha sigut tan picant! Però vés per on que les coses han canviat i ara sembla que el vell teatre encara la recta de la seva recuperació.

Al voltant de l’Arnau hi va haver un llarg i profitós procés participatiu, amb les entitats i veïns implicats a fons: l’Associació Talia-Olymplia, la Plataforma Salvem l’Arnau, Fem Sant Antoni, etcètera, han defensat el teatre al llarg dels anys i n’han aconseguit la supervivència i la recuperació. D’entre les comissions de treball (arts, memòria, comunitat) en va sortir una que ha posat en marxa la part artística del teatre, abans i tot de començar les obres de reforma i recuperació. I El Col·lectiu, que agrupa 47 companyies teatrals, amb la companyia Blanco Roto al capdavant, ha engegat aquests dies un Arnau itinerant que, fins al 14 d’octubre, ens proposa un espectacle ben singular.

L’obra C/ Hospital amb St. Jeroni, de Jordi Prat i Coll, va guanyar el Premi Recull l’any 2000, però (concebuda per a teatre a la italiana) mai havia estat duta a escena. Ara es pot veure com a espectacle itinerant i fragmentat, deambulant per set escenes i travessant alguns espais del barri rere l’Arnau: l’Àgora Juan Andrés, l’altell del Lokal, un terrat d’un edifici d’habitatges del carrer Reina Amàlia, un despatx d’arquitectes, la Plaça de l’Hort de la Bomba, el Cafè de les Delícies, un local d’assaig de clowns… Si cada vegada és més comú trobar-se amb espectacles que propicien la irrupció de la realitat a l’escenari del teatre, ja sigui amb temes documentals o amb vivències i biografies encarnades, aquesta peça ens proposa l’opció de dur al carrer, a l’escena real i de cada dia, un text de ficció. El text surt dels murs del teatre i es difumina per un territori obert i delimitat, i en fer-ho una peça que seria interessant però convencional es converteix en moltes coses a la vegada: una revista caminada, performances urbanes, capítols de “sala i alcova”…

Cartell de l’espectacle itinerant ‘C/ Hospital amb St. Jeroni’, de la companyia Blanco Roto.

En cadascun dels llocs de la ruta se’ns presenten, de dos en dos, personatges que estableixen diàlegs una mica atrafegats i desencaixats, tots una mica perduts en la seva cerca urgent de l’amor, la felicitat en minúscules, una mínima correspondència en les relacions, unes engrunes de carinyu.

Són converses quotidianes amb cert regust melodramàtic i còmic protagonitzades per gent qualsevol, i la cosa pren en alguns moments un aire folletinesc que té gràcia. Altres textos anteriors havien localitzat l’acció per aquests indrets (la trilogia d’Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet, o Plou a Barcelona de Pau Miró), però ho havien fet plantant les crisis, les putes i els buldòzers al prosceni i als nassos de l’espectador. Ara, l’obra de Prat i Coll evita el realisme brut, l’escabrositat o els conflictes socials explícits, i sembla que té més interès a anar acaronant i humanitzant uns espais i una gent del barri, amb el sventramento com a fons. Ens explica el Roberto Romei, codirector de l’espectacle amb la Laia Ricart: “Per nosaltres és molt interessant aquesta visió delicada i subtil, ja que finalment tothom coneix els problemes dels narcopisos, la violència i els guiris, però es poden mostrar les conseqüències subtils, humanes, que hi ha a sota dels fenòmens, ja que totes dues coses passen a la vegada”.

Romei assenyala també cert paral·lelisme entre el barri foradat i els “forats” interiors dels personatges de l’obra. Si bé és cert que la del Raval és una comunitat molt castigada, cíclicament desintegrada i actualment força descomposta, pels fenòmens al·ludits i per una situació social i econòmica tradicionalment difícil, també ho és que el barri malda per sobreviure, reestructurar-se i fer emergir iniciatives profitoses, i entre aquestes la de l’Arnau n’és una important. La Laia Ricart explica com, al llarg dels mesos de preparació del muntatge, van anar picant porta a porta, “a porta freda”, per trobar espais del barri per a les diferents escenes. Així que, amb aquest Arnau itinerant, la ficció teatral ha servit per comprovar i reforçar una realitat del barri més enllà dels tòpics, els llocs comuns, el pessimisme i els semàfors vermells: “Jo considero que al Raval, en aquests moments, s’hi pot fer qualsevol cosa. Hi ha una solidaritat entre la gent que viu al barri que m’ha sorprès… I va més enllà de fer teatre, és una solidaritat d’una gent que s’està comprometent”. Doncs això: l’Arnau ja camina, torna i us espera.