El Tast de jazz escura l’última gota

1.09.2015

El diumenge va acabar la 4a edició del Tast de Jazz de Mataró amb un concert final doble i punyent. Ha sigut una edició magnífica i ben heterogènia que cada vegada més es va consolidant dins el circuit jazzístic estiuenc. El dia a dia del festival ha sigut summament interessant i el públic ha pogut gaudir amb músics de primer nivell en un entorn meravellós.

Txell Sust, Gemma Abrié i Marian Barahona al Tast de Jazz | Foto de Jordi González

Txell Sust, Marian Barahona i Gemma Abrié al Tast de Jazz | Foto de Jordi González

Després de dos dies de festival en què vam poder vibrar amb l’octet de Víctor Puertas i distendre’ns amb l’Eva Fernández i el David Pastor, el dissabte vam poder gaudir d’un concert especial, el de l’Ohio Big-band, una formació infantil-juvenil de l’escola de música El Carreró. Va ser una oportunitat magnífica per comprovar que el planter de músics segueix i seguirà nodrint de jazz els escenaris tant del present i com del futur, ja que alguns dels integrants de l’Ohio comencen a tenir color madur i aviat cauran de l’arbre.

El diumenge vam tenir menú complert, un entrant lleuger i equilibrat amb què vam quedar satisfets en la justa mesura pel segon, que consistia en un plat ben combinat i aromàtic que ho impregnava tot de sensualitat. Així va ser com en la primera part, els americans Kirk Lightsey i en Jesse Davis van seguir el testimoni jazzístic del divendres però amb el seu propi ímpetu. Ficant-se a la butxaca els espectadors amb les seves filigranes instrumentals i, fent palesa la seva experiència, van firmar una actuació impecable. Cal destacar la presència d’Ignasi González al contrabaix, que va mostrar un nivell a l’alçada dels grans.

A la segona part, la Txell Sust, Gemma Abrié i Marian Barahona, tornant-se com lluitadores de wrestling sobre el ring, van sacsejar els oients fins a fer-los brollar enèrgicament sang dels cors. El concert va tenir un bon repertori, que va ésser emplatat amb audàcia i sensibilitat per les Ladies, o quasi deesses, perquè el llistó està ben alt, sobretot en el cas de Txell Sust, que està demostrant que es mereix un lloc reservat a l’Olimp jazzístic nacional. El sextet sona molt i molt bé i de segur l’Ivó Oller en té molta culpa, perquè amb la seva trompeta acarona amb finesa precisa les veus de les deesses.

Francament ja esperem el proper Tast de Jazz amb impaciència. Si pot ser amb més i millor jazz que enguany, per bé que o serà fàcil de superar després de tot aquest cartell.