El somriure de Darwin

12.02.2017

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és especialista en el gènere negre, fet que els lectors de Núvol sabeu de sobres, així com tots els que hàgiu llegit el seu assaig Les veus del crim o el blog A l’ombra del crim. Després de la premiada novel·la La dona de gris (2014) i de la coordinació i participació en un parell d’antologies de relats, Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015), publica novament a través de Llibres del Delicte la novel·la El somriure de Darwin, que no és una història prototípica sobre un crim.

Anna Maria Villalonga | © BiBi Oye / Núvol

Amb aquest coneixement del gènere, Villalonga ha estat capaç de tractar la literatura de l’assassinat tot descarregant-la d’alguns clixés i impregnant-la de denúncia social; i de passada posar en qüestió els conceptes de normalitat i de família. El somriure de Darwin retrata, a través d’un crim, la hipocresia social en una Barcelona plural, plena de diferents ètnies, cultures, nivells de vida i molts prejudicis –colpidora escena de les abraçades gratis–, amb tres punts de vista, tres maneres d’enfocar-ho. Els tres protagonistes són els que realment donen un valor distintiu a la novel·la per la seva situació extrema però creïble. En Max és un home gran que viu al carrer amb el seu gos; la Noemí, una oficinista que prefereix deixar-se endur per la inèrcia i no aturar-se a pensar en el passat; i l’Ivan, un jove ple d’odi en un estat de contínua i profunda incomoditat. Tots tres tenen, a part de la solitud, una ombra enganxada a totes hores que els afecta de manera diferent –la del fracàs, la de la mediocritat, la del torbament– però que prové d’una circumstància comuna. I, tancats en ells mateixos, necessiten un refugi. Els seus acurats retrats psicològics, tractats amb un deix de tendresa, prenen la forma de drama contingut, i juntament amb els detalls biogràfics, que començarem a conèixer des de ben aviat, anirem descobrint les seves motivacions i pors i veurem justificada la interacció entre ells.

La seva inevitable col·lisió és un dels misteris del llibre, i un dels ingredients que mantenen la novel·la en el gènere negre, malgrat voler allunyar-se’n. Els detalls del seu passat en són un altre. Hi ha un crim, sí, però el misteri no recau únicament en el cas, sinó en les vides de tots tres, com si formessin una olla a pressió. Villalonga juga molt amb l’anticipació que el lector fa dels esdeveniments, algun cop per satisfer-lo i algun altre per sorprendre’l, però sense emprar focs d’artifici, sense complicats trencaclosques ni deduccions d’un investigador taciturn. La narració va canviant de focalització entre els tres protagonistes tot sovint per tal de dinamitzar amb èxit un relat i treure’l de la seva naturalesa pausada. D’aquesta manera ens mostra com els personatges es veuen ells mateixos i també als ulls dels altres.

Al final, al qual s’arriba sense adonar-se’n, el lector haurà de fer un exercici de reflexió per valorar la (in)justícia en el desenllaç dels tres –o quatre– destins i escatir les veritables raons que els han dut fins aquí. Amb aquest darrer revolt, tant aquests personatges com la novel·la que els conté hauran culminat un procés d’alliberament de les etiquetes que pretenien encasellar-los.

Podeu comprar El somriure de Darwin a Libelista.