El rescat de L’Emperador

5.09.2017

Ahir al migdia, Jordi Coca presentava a la fàbrica Lehmann, la reedició de L’Emperador (Comanegra), vint anys més tard de la seva primera publicació. Ho feia acompanyat de Francesco Ardolino, doctor en Filologia Catalana i professor de la UB, i l’editor de Comanegra, Joan Sala.

Jordi Coca | © Comanegra

Des de la primera edició de L’Emperador, han passat una bona colla d’anys, anys carregats de vivències i històries. ¿Són la mateixa persona el Jordi Coca dels noranta que escrivia L’Emperador d’una tirada en un estiu i el Jordi Coca d’avui que ens parla del periple de la seva novel·la?

En aquests vint anys, de ben segur Coca ha canviat però també el seu entorn. L’Emperador neix en ple “oasi català”, en l’escenari post-Olímpiades i rebrota avui, després d’una dècada de “crisi”. Segons Joan Sala, la novel·la és “més actual ara que quan la va escriure”. Una mena de revelació?  En el trascurs d’aquestes dues dècades en què l’obra ha quedat sumida a l’oblit, entre la pols dels magatzems editorials, sense gairebé adonar-nos-en, han començat a sortir els draps bruts que feia molt temps que “bategaven en el fons de la nostra societat”, amagats sota l’estora. Corrupció, ambició i lluites de poder afloraran entre les pàgines de la novel·la, talment com ho fan a les nostres converses de sobretaula o en els titulars de qualsevol diari d’actualitat.

L’Emperador ha romàs, també, sota la catifa; a l’espera, però, de renéixer en el moment idoni. I quina millor manera de fer-ho que celebrant el vintè aniversari de la seva primera publicació? De la mà de Comanegra ens arriba aquesta tardor la reedició de la gran novel·la “oblidada” de Coca. No diu el refrany que a la tercera va la vençuda? Després de dos intents fallits, l’un al 1997 en mans de l’editorial Destino i anys més tard (2000) per part de Proa, l’editor de Comanegra fa el cor fort apostant per la novel·la que, espera i desitja que tingui, finalment, “l’èxit que es mereix”.

“Si hi ha una obra en què em vegi representat, aquesta és sens dubte L’Emperador“, afirmava Coca ahir a l’acte de presentació. La novel·la, en paraules del propi autor, va marcar un abans i un després en la seva obra, amb la qual descobrí el jo literari amb què se sentia més “còmode”, despullant-se de les cotilles narratives i defugint “arguments trepidants”.

Amb una prosa molt íntima, propera i des de la complicitat del relat en primera persona, Coca narra el viatge de Suen, un jove orfe que, àvid de coneixement i empès per la curiositat, es proposa conèixer l’emperador del seu país. Un viatge que el durà a fer-se preguntes i l’abocarà a una recerca insaciable. Al llarg de les seves aventures i desventures per la Xina del segle XVII, embolcallada d’un ambient mític i gairebé irreal, el jo narratiu de Suen anirà prenent forma, madurant, creixent i transformant-se, fins a acabar envellint. Un bildungsroman? Sí, però no només. A mig camí entre l’acció i la reflexió, fent equilibris entre l’etiqueta de novel·la d’idees i de formació, L’Emperador defuig tot encasellament.  Lluny de caure en els paranys de l’exotització de l’Altre  i “una banalització d’una imatgeria de basar”, emprant les paraules d’Ardolino, Coca aconsegueix retratar literàriament una Xina propera i distant alhora, temporal i geogràficament.

Tot fent camí, vagant per indrets recòndits del seu país, es descobreix (o ho intenta) a si mateix, mentre coneix el món que l’envolta, un món convuls que ens és molt proper, tocat per la corrupció i “el miratge del poder”, emprant les paraules d’Àlex Broch parlant de la novel·la. 

Coneixerà, finalment, Suen al seu Emperador? O romandrà, com el personatge de Kafka, a les portes del castell?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris