El reggae de Bitty McLean i la Freedom Street Band

14.03.2018

Quan sembla que el Black Music Festival no pot anar a més, sorprèn en cada edició que passa. El Festival, un dels més importants de música negra al nostre país, s’ha consolidat clarament. I no per aquest motiu deixa de superar-se. Ho va demostrar divendres passat, fent embogir La Mirona de Salt amb el millor reggae català i internacional, defensat per Bitty McLean i la formació lleidatana Koers.

©Pau López. Black Music Festival.

“Bona nit, Girona, sóc anglès però avui estic aquí per representar la música jamaicana”. La vetllada començava amb aquest desafiament. Bitty McLean i la seva banda van complir la promesa de sobres, tot oferint un concert d’aquells ‒encara que soni a tòpic‒ irrepetibles. Vibrant i apoteòsic, a parts iguals. Bitty, que així l’anomenaven de nen per la seva baixa estatura, va començar formant-se com a enginyer de so. Avui és el viu i just emissari d’estils com el lovers rock o el rocksteady jamaicà.

Custodiat per la luxosa backing Freedom Street Band, els artistes van oferir un directe sensacional i intens. Divendres va ser difícil no ballar o no seguir la línia de baix i l’addictiu guitarreig d’un gènere com el reggae, per molt rígid que un sigui. La màgia i la força de la música jamaicana, reflectides a la perfecció, van esdevenir les clares triumfadores de la nit.

McLean va començar la seva carrera, sempre a l’alça, a principis dels 90, i ben aviat va entrar en les llistes d’èxits del Regne Unit.  Es tracta d’un artista amb una veu única que pot presumir d’haver col·laborat estretament amb UB40 o The Skatalites, entre d’altres. Això ressona indubtablement, en forma d’eco, en la seva música, on destaquen discos com Soul To Soul (2003), Made in Jamaica (2007), Movin On (2009) o The Taxi Sessions (2013).

A mesura que els temes més esperats s’anaven succeint frenèticament, augmentava la passió dels espectadors i la temperatura de la sala. Cançons com Walk Away From Love, The Real Thing o Baby Tonight no van fallar als més incondicionals de l’artista. Per altra banda, va sonar una versió de Redemption Song molt emotiva. Quan cauen himnes un darrere l’altre, només t’has de deixar portar i delectar-te en una sonoritat perfecta. Finalment, va ser l’hora del ska i el públic ho va celebrar els respectius balls rituals.

En tot moment McLean es veia somrient, expressant amb una veu delicada i dolça, acompanyada sovint per un falset inconfusible. Però aquesta subtilesa vocal no ha d’enganyar a ningú. Es tracta d’una estrella, un gegant de la música que no va dubtar en suar el seu talent durant les gairebé dues hores que va estar sobre l’escenari.

El preàmbul a la màgia de Bitty McLean tampoc podia haver estat millor. Koers, una banda jove procedent de Lleida, van inaugurar la nit amb temes del seu últim disc Unbroken (Halley Records, 2017). Van combinar amb versions actuals i de reggae clàssic: “Un concert de Koers no seria un concert sense un tema de Bob Marley”, va vaticinar el cantant. També van presentar un tema nou, en exclusiva, del seu nou projecte discogràfic.

El Black Music Festival d’enguany no s’atura, aquest cap de setmana torna a la càrrega amb una altra llegenda: Martha Reeves. El Festival posarà punt final amb Shawn Amos i moltes altres activitats. Podeu consultar la seva programació a la seva web oficial.