El que aprenem sobre els bevedors habituals de poble

30.12.2018

Qui hagi estat a Irlanda ho sabrà: estan com una cabra. L’escriptor Kevin Barry no n’és una excepció, com tampoc ho són els personatges que es passegen al llarg d’aquest recull de contes que l’editorial Raig Verd ens ofereix en la traducció al català de Ferran Ràfols.

Regust de malta i de llúpol, de ments desequilibrades, de clima malaltís. |

Els quinze relats que integren Fosca descansa l’illa (Raig Verd, 2018) no són grans reflexions filosòfiques, ni sofisticats engranatges literaris que combinen diferents instàncies narratives amb notes desconcertants a peu de pàgina; tampoc juguen a confondre el lector amb relacions intertextuals només a l’abast dels més erudits, ni formulen paradoxes metafísiques que fan dubtar de la consistència de l’espai-temps. No, no són “alta literatura” (sigui el que sigui el que això vulgui dir), més aviat diria que es tracta de literatura de consum o d’entreteniment, i d’entretinguts ho són una bona estona, aquests relats. Es deixen consumir tant bé com la sopa de galets que cuinava la meva àvia.

Sol passar quan es publica un recull de contes que abans havien estat publicats per separat: hi ha alts i baixos, desnivells, n’hi ha que són millors i n’hi ha que són pitjors, uns agraden més i uns altres agraden menys, és el que té poder comparar. Però tots comparteixen una certa senzillesa en la forma: es tracta, bàsicament, de narracions planes, unitàries, en primera o en tercera persona, de perspectiva única, sense complicar-se la vida. Ara bé, és precisament sota l’empara d’aquesta facilitat formal que Barry es permet desplegar la seva prosa àgil, grollera, gamberra, plena d’humor negre i d’ironia però amb tocs puntuals de gravetat i de lirisme descriptiu, per endinsar-nos en l’atmosfera densa i humida d’un hotel de mala mort de la costa oest d’Irlanda, regentat per un poeta de ciutat en ple bloqueig creatiu que es queda aïllat, juntament amb els seus curiosos hostes, per causa d’una tempesta atlàntica de divertides conseqüències; o per retratar-nos el tedi alcohòlic dels parroquians del pub North Star i l’existència anodina d’un poble de carretera secundària; o per evocar records estivals d’una joventut viscuda als anys vuitanta entre taules de billar, màquines de pinball i fum de tabac. Tampoc hi falten personatges estrambòtics de la talla del Doctor Mam, un metge alcohòlic que parla amb el seu cotxe i s’imagina cares als retrovisors, o l’ambient de terror gòtic del relat que dona nom al conjunt, protagonitzat per la pulsió hemofílica de la Sara. Tots els relats (menys un, que està situat a Berlín) comparteixen aquest sabor local de les illes britàniques, i en particular el de la Irlanda més profunda: el regust de malta i de llúpol, de ments desequilibrades, de clima malaltís, de carreteres en mal estat que travessen paisatges inclements i brutals on no voldries pas quedar-te sense cobertura, de descampats d’extraradi poblats de caravanes i gossos escanyolits.

La traducció de Ferran Ràfols s’esforça per adaptar al català l’argot tavernari irlandès i desmuntar d’una vegada per totes el vell tòpic que diu que el català no és una llengua massa apta per a registres baixos i grollers. Si bé és veritat que en alguns moments es crea, inevitablement, un cert estranyament davant la pròpia llengua, la feina feta pel traductor és més que lloable, i és que, si hem de fer cas dels paratextos d’aquesta edició, l’arxipremiat i elogiat-fins-a-la-sacietat Kevin Barry és un mestre a l’hora de plasmar literàriament l’anglès vernacular d’Irlanda. En definitiva, es tracta d’un tipus de literatura irreverent, fresca, sense pretensions intel·lectuals, crua, incòmodament realista, dotada d’un humor àcid i sense complexos. El format del relat curt li atorga una certa lleugeresa, encara que, si un llegeix amb atenció, no li serà difícil identificar, sota la superfície de cada història, una espècie de desassossec, una mirada tràgica que s’escuda en les aparences. D’entre tots els relats destaca El fiord de Killary, el millor de la col·lecció, sens dubte.