El Prometeu mal encadenat d’André Gide

10.09.2018

L’Editorial Ensiola ha reeditat El Prometeu mal encadenat, d’André Gide. El llibre, que exposa el mite de Prometeu amb una visió moderna, té el valor afegit de dur l’empremta lingüística de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que el traduí el 1937 a la Rosa dels Vents. El Prometeu mal encadenat conté les ànsies i les inquietuds de l’home d’ahir, que són les mateixes de l’home d’avui, perquè, segons Gide, pateix els capricis de l’atzar, unes vegades per afavorir-lo, d’altres per enfonsar-lo i, massa sovint, el bé d’un comporta el sofriment d’un altre.

André Gide

André Gide parteix del Prometeu encadenat d’Èsquil. Prometeu fou condemnat per Zeus a restar encadenat a les altures del Caucas, mentre una àguila de dia li rosegava el fetge, que es regenerava a la nit per ser altre pic devorat. Prometeu, considerat el mestre de totes les arts, patí aquest martiri per haver donat als homes el foc, és a dir, el coneixement, el pensament i les arts. Gide, però, actualitza l’àguila del mite de Prometeu i la converteix en un símbol de la consciència, que rosega l’ànima humana.

L’autor situa l’acció a la realitat contemporània del seu temps, a París, el maig de 189…, moment en què Gide escrivia aquesta obra, publicada el 1899. La visió del relat francès discrepa de la tragèdia grega en mostrar-nos un Prometeu modern, que té una personalitat més ferma i més independent que el Prometeu torturat d’Èsquil. Perquè a l’antiga Grècia l’home no podia lluitar contra el seu destí, encadenat al caprici dels déus. En el relat gidià, si bé l’home segueix sotmès a la voluntat i al joc atzarós de Zeus, Prometeu aconsegueix trencar no sols amb les cadenes que el privaven de la llibertat, sinó també amb l’àguila, amb la consciència, que el torturava i no el deixava viure. D’aquí el títol de mal encadenat.

El Prometeu mal encadenat és un relat filosòfic, amb un ressò de farsa satírica i al·legòrica, molt propera a la bufonada. Més enllà de les inquietuds de l’home singular, del carrer, expressa el drama de l’home de lletres, de l’escriptor, que es reflecteix en aquest Prometeu, alter ego de Gide. Perquè l’autor era un rebel enfrontat als prejudicis morals, que pretenia despertar les consciències adormides en el coixí de les convencions. Gide reivindicà l’originalitat i la llibertat de l’individu, cosa que aconsegueix de ple en aquest relat, de to irònic i d’un marcat simbolisme. La seva obra, extensa i diversa, mostra la veritat de l’artista, perquè Gide sempre parla d’ell mateix amb un esforç de sinceritat. Ens trobam davant un relat, original i colpidor, que es pot llegir com una simple aventura d’entreteniment o com una reflexió moral sobre la realitat, sobre la condició de l’home i de l’artista. Amb un llenguatge abeurat d’un espiritualisme sovint tràgic expressa un sentiment amarg de l’existència de l’ésser humà, el qual veu deambular pels camins desolats d’un món absurd i enfrontat a un destí incert.

Al final, després de superar el dolor que li provocava la mossegada de l’àguila, Prometeu proposa que no cerquem gaire sentit als fets de la vida, perquè vénen com vénen, sense que hi puguem fer res. Gide, seguidor de Montaigne i de Rousseau, parla sobre l’home i la seva fragilitat, que veu encadenat als escrúpols morals i als prejudicis socials, enmig d’un món absurd, regit per l’atzar. De les paraules d’André Gide, se’n desprèn un cant a la vida i a la saviesa del bell riure. Un missatge del tot vàlid avui, que vivim en una societat que ens devora l’ànima amb preocupacions i problemes.