El preu de perdre l’origen

10.10.2018

Cada vegada són més les escriptores africanes que escriuen i que reflexionen sobre la seva identitat, com a dones i com a negres. Ho fan a través d’una ficció que insinua realitats devastadores i que dona veu a qui menys en té, i això només poden fer-ho des de la seva mirada de dones emancipades. Un altre tret comú les distingeix: són joves i projecten una narrativa agosarada que les ha catapultat a l’èxit editorial.

-Noviolet Bulawayo

Podem començar a estirar aquest fil amb Taiye Selasi i Chimamanda Ngozi Adichie i acabar-lo amb Ayobami Adebayo i NoViolet Bulawayo. Finalista dels premis Man Booker i Guardian First Book, Bulawayo retrata a Necesitamos nombres nuevos (Salamandra) l’adversitat de la gent més pobra d’un barri de barraques de Harare, la capital de Zimbàbue, valent-se de l’espontaneïtat incisiva d’una protagonista que despulla les seves circumstàncies al lector amb la franquesa i la brutalitat pròpies d’una nena de deu anys.

El seu horitzó és el Somni Americà, per deixar enrere una tortuosa manera de construir rutines infructuoses en un entorn on la misèria és la mestressa de tot i de tothom. El contrast del futur desitjat a la terra de les oportunitats és un anhel tolerat per la possibilitat, perquè fins i tot els més pobres tenen dret a creure que sí, que yes, we can. Però els Estats Units no és l’oasi on escoltar Rihanna i menjar al McDonald’s compensa les ofenses que ha de suportar per culpa del seu origen; un origen que es difumina mentre queden enrere la ignorància de quan era una nena i l’instint de viure dels que no tenen por ni es fan expectatives, perquè viuen el present.

La religió i la política contextualitzen la història, que es torna punyent i literàriament valuosa, sobretot, en la reflexió sobre l’evasió i la pèrdua de l’origen, que no deixa de ser la pèrdua de la infància. Tot i la cruesa, el llibre està farcit de sarcasmes que l’amenitzen i posa negre sobre blanc a una qüestió tan delicada i significativa com el sentiment de pertinença. El testimoni d’una noia africana que es fa aquestes preguntes i pateix les seves conseqüències és una bona manera d’entendre la magnitud d’una realitat col·lectiva que creix inexorablement.

Necesitamos nombres nuevos, per tant, és un exercici de lucidesa narrativa que rosega el moll de l’os dels grans debats i conflictes del nostre temps, adulterats per la globalització, les guerres i els flaixos de la cultura pop: gènere, immigració, identitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molta rebel·lió, però escriuen en la llengua de l’amo, com a bons colonitzats. No m’interessen, els criats mentals.