El Pla B de Marc Prats

PRATS. “Pla b”. Editat per BCORE DISC

Marc Prats, desfent-se del seu nom per donar protagonisme al llinatge familiar, debuta amb “Pla B”, i jo em pregunto que hauria passat si, en lloc d’aquestes nou cançons, s’hagués donat a conèixer (encara que ja fa temps que sabem d’ell per altres aventures) amb el seu “Pla A”. Teclista de Madee i The New Raemon, sense abandonar el piano, en Prats ha decidit penjar-se la guitarra i posar-se davant del micro, evidenciant tot el seu talent com a compositor. L’acompanyen en el viatge vells amics: el bateria Lluís Cots i el baixista Pep Masiques, antiga secció rítmica de Madee, i Dani Vega, guitarrista dels reverenciats Mishima (tot i que la seva participació es va limitar a l’estudi), a més d’haver comptat amb la col·laboració d’Helena Miquel, Maria Rodés o Ramon Rodríguez. Es presenten amb camisa, americana i corbata, i ja fan bé, perquè el seu és un pop extremadament elegant. Aparentment inofensives, no t’enganyis, les seves melodies t’acabaran capturant en una elaborada teranyina emotiva. Bo no, el seu primer disc per lliure, és una mica, bastant, més que això.